Es mostren 88940 resultats

nordihidroguaiarètic, àcid

nordihidroguaiarètic, àcid

alimentació, indústries alimentàries Substància que és present en els exsudats resinosos de diverses plantes Té la fórmula C 1 8 H 2 2 O 4
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nordista

■ nordista

adjectiu i masculí i femení història Dit del partidari de la Unió durant la guerra de Secessió nord-americana 1861-65
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

norepinefrina

norepinefrina

femení bioquímica Noradrenalina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nori

■ nori

masculí gastronomia Preparat d’algues vermelles del gènere Porphyra molt emprat en la cuina oriental
Gran Diccionari de la llengua catalana

norià
| noriana


<title type="display">norià</title>

Partició sil·làbica: no_ri_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al norià.
  2. masculí Segon estatge (i edat) del triàsic superior del domini alpí, situat damunt el carnià i sota l’hettangià.

norià
| noriana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al norià masculí Segon estatge i edat del triàsic superior del domini alpí, situat damunt el carnià i sota l’hettangià
Gran Diccionari de la llengua catalana

norleucina

norleucina

femení bioquímica Aminoàcid classificat com a no essencial, de fórmula C 6 H 1 3 NO 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ norma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">norma</title>

Etimologia: del ll. norma ‘escaire; regla, norma, llei’ 1a font: 1371
    femení
    1. Regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc. Procedir segons les normes, sense norma. Seguir, transgredir, les normes. Normes de conducta. Prendre norma d’algú. Servir de norma.
    2. norma jurídica dret Regla de conducta emanada de qui està legitimat per a dictar-la, l’observança de la qual ve garantida pel poder coercitiu de l’estat.
  2. àlgebra En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 (recta, pla, espai ordinari), longitud d’un vector.
  3. lingüística
    1. Conjunt d’usos lingüístics que és sentit com a comú i habitual per tots els parlants d’una comunitat lingüística.
    2. Conjunt d’usos lingüístics que la gramàtica prescriptiva d’una llengua considera correctes.
  4. organització industrial Regla que fixa les dimensions, el disseny, la composició i d’altres característiques d’un objecte o d’un producte industrial, o en fixa el procés d’elaboració.
  5. petrologia Composició mineralògica que tindria teòricament una roca magmàtica si tots els equilibris químics s’haguessin realitzat al llarg d’una cristal·lització molt lenta.

■ norma

femení Regla per a l’execució d’alguna cosa, a què hom ha de subjectar el seu capteniment, etc Procedir segons les normes, sense norma Seguir, transgredir, les normes Normes de conducta Prendre norma d’algú Servir de norma norma jurídica dret Regla de conducta emanada de qui està legitimat per a dictar-la, l’observança de la qual ve garantida pel poder coercitiu de l’estat àlgebra En els espais vectorials de dimensió 1, 2 o 3 recta, pla, espai ordinari, longitud d’un vector lingüística Conjunt d’usos lingüístics que és sentit com a comú i habitual per tots els parlants d’una comunitat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

normació

normació

femení dret Acció de normar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normal</title>

Etimologia: del fr. normal, íd., del ll. normalis ‘fet a escaire’, terme només geomètric 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que és conforme a la norma, que no se’n desvia.
    2. per extensió Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari. El funcionament normal d’un òrgan. Darrerament no té un aspecte normal.
    3. per extensió Comprensible, lògic, excusable. No t’enfadis amb ell: és normal, que vacil·li.
  2. adjectiu Que serveix de norma.
  3. adjectiu geometria
    1. Perpendicular.
    2. línia normal (o simplement normal) Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte.
  4. adjectiu química Dit de la solució que, en 1 000 ml de dissolució, conté un equivalent gram de solut.
  5. condicions normals física Situació d’un sistema sotmès a una pressió de 760 mm de mercuri i a una temperatura de 0°C.
  6. escola normal (o simplement normal) ensenyament Escola destinada a la formació dels mestres d’escola on s’imparteix l’ensenyament normal.

■ normal

adjectiu Que és conforme a la norma, que no se’n desvia per extensió Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari El funcionament normal d’un òrgan Darrerament no té un aspecte normal per extensió Comprensible, lògic, excusable No t’enfadis amb ell és normal, que vacilli adjectiu Que serveix de norma adjectiu geometria Perpendicular línia normal o simplement normal Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte adjectiu química Dit de la solució que, en 1 000 ml…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalista

■ normalista

masculí i femení Alumne que assisteix a una escola normal
Traducció