Es mostren 88954 resultats

normar

normar

verb transitiu matemàtiques Establir una norma intransitiu dret Establir normes jurídiques
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normat
| normada

■ normat
| normada

adjectiu matemàtiques Que té definida una norma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normatiu
| normativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normatiu</title>

Partició sil·làbica: nor_ma_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. normatus, -a, -um, participi de normare ‘traçar amb escaire’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una norma o a les normes. El desenvolupament normatiu d’una llei.
    1. adjectiu Que estableix una norma o un conjunt de normes. Diccionari normatiu. Gramàtica normativa.
    2. femení Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat. Una normativa laboral. La normativa literària.
    3. femení lingüística Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua.
  3. ciències normatives filosofia Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.

■ normatiu
| normativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a una norma o a les normes El desenvolupament normatiu d’una llei adjectiu Que estableix una norma o un conjunt de normes Diccionari normatiu Gramàtica normativa femení Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat Una normativa laboral La normativa literària femení lingüística Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua ciències normatives filosofia Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normativitat

■ normativitat

femení Qualitat de normatiu Conjunt de normes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normativització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normativització</title>

Partició sil·làbica: nor_ma_ti_vit_za_ci_ó
Etimologia: de normativitzar
    femení
    1. Acció de normativitzar;
    2. l’efecte.
  2. normativització lingüística lingüística Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

■ normativització

femení Acció de normativitzar l’efecte normativització lingüística lingüística Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normativitzar

■ normativitzar

verb transitiu lingüística Sotmetre a norma, a regles definides, especialment codificar una llengua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

normo-

normo-

Forma prefixada del mot llatí norma , que significa ‘norma’ Ex normoblast, normògraf
Gran Diccionari de la llengua catalana

normoblast

normoblast

masculí citologia Cèllula jove de l’eritropoesi normal en període de transformació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

normocàpnia

normocàpnia

femení fisiologia animal Situació en què existeix una concentració normal d’anhídrid carbònic en la sang
Gran Diccionari de la llengua catalana

normocàpnic
| normocàpnica

normocàpnic
| normocàpnica

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent a la normocàpnia