<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyafa</title>
Body
femení dialectal Taca.
Es mostren 88940 resultats
■
nyafegós
| nyafegosa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyafegós</title>
Body
adjectiu dialectal Brut, ple de taques.
■
nyafegós
| nyafegosa
adjectiu dialectal Brut, ple de taques
■
nyam
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyam</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’una arrel bantú que significa ‘menjar’ o d’origen onomatopeic
Body
-
masculí
botànica i agricultura
- Planta herbàcia enfiladissa de la família de les dioscoreàcies (Dioscorea alata, D. batatas i D. bulbifera), de fulles cordiformes i grosses arrels tuberoses comestibles, pròpia de les regions càlides.
- Arrel tuberosa comestible del nyam, amb la pela de color marró fosc, grossa i rica en fècula.
■
nyam
masculí botànica i agricultura Planta herbàcia enfiladissa de la família de les dioscoreàcies Dioscorea alata, D batatas i D bulbifera , de fulles cordiformes i grosses arrels tuberoses comestibles, pròpia de les regions càlides Arrel tuberosa comestible del nyam, amb la pela de color marró fosc, grossa i rica en fècula
■
nyam-nyam
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyam-nyam</title>
Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic, expressiu de l’acte de menjar àvidament
Body
-
masculí
- Onomatopeia de l’acció de menjar.
- fer nyam-nyam [en llenguatge infantil] Menjar. Vine, que faràs nyam-nyam.
■
nyam-nyam
masculí Onomatopeia de l’acció de menjar fer nyam-nyam en llenguatge infantil Menjar Vine, que faràs nyam-nyam
■
nyàmera
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyàmera</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser relacionat amb nyam 1a font: 1873
Body
-
femení
botànica i agricultura
- Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Helianthus tuberosus), de fulles cordiformes o ovades, capítols grocs i extensament conreada.
- Tubercle comestible de la nyàmera.
■
nyàmera
femení botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les compostes Helianthus tuberosus , de fulles cordiformes o ovades, capítols grocs i extensament conreada Tubercle comestible de la nyàmera
■
nyandú
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyandú</title>
Accessory
Etimologia: del cast. ñandú, i aquest, del guaraní ñandú, íd.
Body
masculí [plural nyandús] ornitologia Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids (Rhea americana), de color gris terrós i blanc, gregari i promiscu, semblant a l’estruç.
■
nyandú
masculí plural nyandús ornitologia Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids Rhea americana , de color gris terrós i blanc, gregari i promiscu, semblant a l’estruç
■
nyanyo
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyanyo</title>
Accessory
Etimologia: d’origen expressiu infantil 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí Bony que surt a algú a conseqüència d’una contusió.
■
nyanyo
masculí Bony que surt a algú a conseqüència d’una contusió
■
nyap
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyap</title>
Accessory
Etimologia: d’origen onomatopeic
Body
masculí Cosa mal feta, no gens reeixida; bunyol.
■
nyap
masculí Cosa mal feta, no gens reeixida bunyol
■
nyapa
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyapa</title>
Accessory
Etimologia: d’origen expressiu; en l’expressió treure nyapa (d’un afer), podria provenir del cast. ñapa o yapa, d’origen quítxua
Body
-
femení
dialectal
- Taca, clap, d’alguna extensió.
- treure nyapa (d’un afer) Treure’n profit.
■
nyapa
femení dialectal Taca, clap, d’alguna extensió treure nyapa d’un afer Treure’n profit
■
nyau-nyau
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyau-nyau</title>
Accessory
Partició sil·làbica: nyau-nyau
Etimologia: d’origen onomatopeic
Etimologia: d’origen onomatopeic
Body
masculí i femení Nyeu-nyeu.
■
nyau-nyau
masculí i femení Nyeu-nyeu