Es mostren 88940 resultats

■ nyivit

■ nyivit

masculí ornitologia Fredeluga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nyoca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyoca</title>

Etimologia: deriv. de nyoc, variant de anyoc 1a font: s. XIX
  1. femení folklore Barreja d’ametlles, avellanes, pinyons, panses, etc., que es donen pel bateig d’una criatura.
  2. masculí
    1. Home menyspreable.
    2. la ciutat d’en Nyoca despectivament Ciutat o barriada gran, especialment Barcelona.

■ nyoca

femení folklore Barreja d’ametlles, avellanes, pinyons, panses, etc, que es donen pel bateig d’una criatura masculí Home menyspreable la ciutat d’en Nyoca despectivament Ciutat o barriada gran, especialment Barcelona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nyonya

■ nyonya

femení Mandra somnolenta Quina nyonya que fa venir, aquesta calor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nyoqui


<title type="display">nyoqui</title>

Etimologia: de l’it. gnocco, íd.
masculí alimentació, indústries alimentàries Producte alimentari de forma arrodonida, elaborat amb patates barrejades amb farina de blat, mantega, llet, ou i formatge ratllat.

nyoqui

masculí alimentació, indústries alimentàries Producte alimentari de forma arrodonida, elaborat amb patates barrejades amb farina de blat, mantega, llet, ou i formatge ratllat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nyora1

nyora1

femení Palet de riera Vegeu també nyora 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nyora2

■ nyora2

femení botànica i agricultura Varietat de pebrotera molt semblant al bitxo Fruit de la nyora Vegeu també nyora 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nyu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nyu</title>

Etimologia: d’un bantú sud-oriental nqu, íd., potser a través del neerlandès gnoe
masculí [plural nyus] zoologia Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids (Connochaetes sp), amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops, coll gruixut i amb banyes cap endavant.

■ nyu

masculí plural nyus zoologia Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids Connochaetes sp , amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops, coll gruixut i amb banyes cap endavant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

O

O

símbol oest química inorgànica oxigen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ o1

■ o1

femení plural os Nom de la lletra o O Vegeu també o 2 o 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ o2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">o</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: oh
Etimologia: del ll. aut, íd. 1a font: orígens de la llengua
    conjunció
    1. [sovint seguida de l’adverbi bé, que la reforça] Expressa una alternativa. O tu o jo. Un o altre ho farà. O plourà o bé farà vent. Tu o bé ell. O bé plourà o bé farà vent.
    2. [sovint reforçada amb sia, que li dona un sentit explicatiu] Denota equivalència. El burgmestre o batlle de Zúric. El burgmestre, o sia, el batlle de Zúric, era solter.
  2. lògica Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció.



    3. Vegeu també:
    o1
    o3

■ o2

conjunció sovint seguida de l’adverbi bé , que la reforça Expressa una alternativa O tu o jo Un o altre ho farà O plourà o bé farà vent Tu o bé ell O bé plourà o bé farà vent sovint reforçada amb sia , que li dona un sentit explicatiu Denota equivalència El burgmestre o batlle de Zúric El burgmestre, o sia, el batlle de Zúric, era solter lògica Conjunció que constitueix la proposició connectiva de disjunció Vegeu també o 1 o 3
Traducció