Es mostren 88939 resultats

■ objectable

■ objectable

adjectiu Susceptible d’objecció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">objectar</title>

Etimologia: del ll. objectare, freqüentatiu del ll. objicĕre ‘llançar al davant’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Oposar una cosa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la. No podien objectar res a allò que ell deia.
  2. dret Presentar oposició al nomenament de determinats testimonis.

■ objectar

verb transitiu Oposar una cosa a una afirmació per combatre-la, a una proposició per rebutjar-la No podien objectar res a allò que ell deia dret Presentar oposició al nomenament de determinats testimonis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objecte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">objecte</title>

Etimologia: del ll. objectus, -us, íd., der. de objicĕre ‘llançar al davant’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. filosofia
    1. Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
    2. objecte formal Aspecte que hom pren o perspectiva des de la qual hom contempla l’objecte material.
    3. objecte material L’objecte com a tal.
  2. especialment Cosa material en tant que s’ofereix als sentits. Observar un objecte a distància. Un objecte rar. Objectes de primera necessitat. Objectes de luxe. Oficina d’objectes trobats.
  3. Matèria d’una ciència, d’un estudi, d’una conversa o exposició escrita.
  4. Allò que hom pren com a fi d’una acció, d’un esforç.
  5. gramàtica
    1. Mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l’acció expressada pel verb.
    2. acusatiu d’objecte intern Acusatiu de qualificació.
  6. òptica
    1. Punt o conjunt de punts dels quals un sistema òptic dona una imatge.
    2. objecte real Objecte del qual divergeixen els raigs de llum que travessen el sistema òptic.
    3. objecte virtual Objecte vers el qual convergeixen els raigs de llum que travessen el sistema òptic, el qual objecte, però, no és atès pels dits raigs i sí que ho és per llurs prolongacions.
  7. objecte heràldic heràldica Càrrega heràldica.
  8. objecte matemàtic matemàtiques Concepte matemàtic precisat per una definició.
  9. objecte social dret i economia Finalitat a què s’adrecen les activitats d’una societat, o conjunt d’operacions a què es dedica una societat.
  10. objecte volador no identificat [sigla OVNI] Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel. És designat també amb la sigla UFO, de l’anglès Unidentified Flying Object.

■ objecte

masculí filosofia Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment objecte formal Aspecte que hom pren o perspectiva des de la qual hom contempla l’objecte material objecte material L’objecte com a tal especialment Cosa material en tant que s’ofereix als sentits Observar un objecte a distància Un objecte rar Objectes de primera necessitat Objectes de luxe Oficina d’objectes trobats Matèria d’una ciència, d’un estudi, d’una conversa o exposició escrita Allò que hom pren com a fi d’una acció, d’un esforç gramàtica Mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l’acció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectiu
| objectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">objectiu</title>

Partició sil·làbica: ob_jec_tiu
Etimologia: del b. ll. objectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’objecte.
    2. especialment Que existeix independentment de la consciència.
  2. adjectiu
    1. Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc., amb independència de reflexions, sentiments, etc., propis de l’observador.
    2. Que respon a la realitat, veritable.
  3. masculí objecte 4.
  4. masculí ciències militars
    1. Indret l’ocupació del qual constitueix la finalitat de l’acció d’una unitat.
    2. Tot allò a què es dirigeix el foc de les armes amb la finalitat de destruir-ho o anul·lar-ho.
  5. masculí òptica
    1. Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
    2. objectiu gran angular fotografia Objectiu de lent focal curta, que permet abastar un ampli camp visual i poder fotografiar objectes grossos sense haver-ne d’allunyar gaire la càmera.

■ objectiu
| objectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’objecte especialment Que existeix independentment de la consciència adjectiu Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc, amb independència de reflexions, sentiments, etc, propis de l’observador Que respon a la realitat, veritable masculí objecte 4 masculí ciències militars Indret l’ocupació del qual constitueix la finalitat de l’acció d’una unitat Tot allò a què es dirigeix el foc de les armes amb la finalitat de destruir-ho o anullar-ho masculí òptica Sistema òptic convergent collocat a l’extrem d’un instrument òptic de la banda de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

objectivable

objectivable

adjectiu Que pot ésser objectivat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivació

■ objectivació

femení Acció d’objectivar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivament

■ objectivament

adverbi D’una manera objectiva, quant a l’objecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivar

■ objectivar

verb transitiu Fer objectiu, fer que alguna cosa assumeixi el caràcter d’objecte Heu d’objectivar aquest afer no us deixeu endur pels sentiments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">objectivisme</title>

Etimologia: de objectiu
    masculí
  1. filosofia Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc., tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
  2. estètica Teoria estètica que dona la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu.

■ objectivisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc, tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte estètica Teoria estètica que dona la predominança a l’objectiu sobre el subjectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ objectivista

■ objectivista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’objectivisme masculí i femení Partidari de l’objectivisme
Traducció