verb transitiu Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc, lligar algú, compellir-lo a fer alguna cosa La llei obliga a pagar L’acord obliga les dues parts transitiu Fer fer o fer dir quelcom a algú, forçant-lo o constrenyent-lo físicament o moralment M’obligaren a romandre pronominal Comprometre’s a complir alguna cosa Si acceptes formar part d’aquest grup, t’obligues a seguir les normes transitiu Guanyar la voluntat d’algú amb favors, beneficis, etc
