Es mostren 88954 resultats

■ antebraquial

■ antebraquial

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’avantbraç Índex antebraquial
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antec
| anteca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antec</title>

Etimologia: del gr. ántoikos ‘que viu enfront’
adjectiu i masculí i femení geografia En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que és situada en el mateix meridià però en paral·lels oposats equidistants de l’equador.

■ antec
| anteca

adjectiu i masculí i femení geografia En la geografia dels grecs antics, dit de la persona que és situada en el mateix meridià però en parallels oposats equidistants de l’equador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecambra

■ antecambra

femení avantcambra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecapella

■ antecapella

femení Peça d’entrada a una capella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecedència

■ antecedència

femení Qualitat d’antecedent precedència geomorfologia Procés pel qual un curs d’aigua establert abans d’un aixecament tectònic manté el seu curs durant aquest aixecament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecedent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antecedent</title>

Etimologia: del ll. antecedens, -ntis, participi pres. de antecedĕre ‘antecedir’, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que antecedeix, que precedeix; anterior.
    2. geologia Dit del curs d’aigua que ha sofert un procés d’antecedència.
  2. masculí
    1. Allò que antecedeix un fet i que ajuda a comprendre’l.
    2. plural dret penal Relació de condemnes penals dictades contra una persona. Antecedents penals. El detingut té antecedents per tràfic de drogues.
    3. gramàtica Primer terme d’una correlació gramatical.
    4. lògica En la implicació, el terme, o la proposició, del qual és implicat el consegüent.
    5. música Motiu melòdic (anomenat també proposició, tema, model) que és reprès pel consegüent o resposta, segons algun dels procediments de la imitació.
    6. posar (algú) en antecedents Informar-lo sobre les circumstàncies prèvies d’un fet, d’una situació perquè se’n formi un judici. Et posaré en antecedents perquè comprenguis el problema.

■ antecedent

adjectiu Que antecedeix, que precedeix anterior geologia Dit del curs d’aigua que ha sofert un procés d’antecedència masculí Allò que antecedeix un fet i que ajuda a comprendre’l plural dret penal Relació de condemnes penals dictades contra una persona Antecedents penals El detingut té antecedents per tràfic de drogues gramàtica Primer terme d’una correlació gramatical lògica En la implicació, el terme, o la proposició, del qual és implicat el consegüent música Motiu melòdic anomenat també proposició, tema, model que és reprès pel consegüent o resposta, segons algun dels procediments de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecedentment

■ antecedentment

adverbi Anteriorment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecedir

■ antecedir

verb transitiu Anar davant d’altri o d’una altra cosa en el temps, el lloc o l’ordre L’edat moderna antecedeix la contemporània
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antecessor
| antecessora

■ antecessor
| antecessora

masculí i femení Persona que en precedí una altra en l’exercici d’un càrrec o una dignitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anteclisa


<title type="display">anteclisa</title>

Etimologia: del gr. antiklínō ‘inclinar, doblegar en sentit contrari’
femení geologia Bombament de tipus anticlinal a les àrees continentals.

anteclisa

femení geologia Bombament de tipus anticlinal a les àrees continentals