Es mostren 88939 resultats

odrina

odrina

odrisi
| odrísia


<title type="display">odrisi</title>

Body
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als odrisis.
  2. masculí i femení Membre d’una antiga població tràcia que s’estengué fins al Danubi, la Propòntida i el Quersonès.

odrisi
| odrísia

Traducció

Oe

Oe

oersted

oersted

Traducció

oest


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oest</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_est
Etimologia: del fr. ouest, i aquest, de l’anglosaxó west, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    [símbol W]
  1. masculí Punt de l’horitzó sensible per on es pon el Sol en els equinoccis. Aquests núvols venen de l’oest.
  2. adjectiu invariable En direcció oest.
  3. masculí
    1. Part d’un país situada vers l’oest.
    2. Regions situades vers l’oest.
    3. vent de l’oest (o simplement oest m) Vent que ve de l’oest; ponent.

oest

ofec

ofec

ofegabous


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofegabous</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_fe_ga_bous
Body
masculí zoologia Amfibi urodel de la família dels tritònids (Pleurodeles waltl), de coloració entre grisa i marronosa, amb la pell berrugosa i unes prominències costals molt marcades, sovint de color taronja, que habita a la península Ibèrica i al nord del Marroc.

ofegabous

Traducció

ofegador
| ofegadora

ofegador
| ofegadora

ofegament

ofegament

ofegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofegar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. officare, ll. cl. offocare ‘escanyar, sufocar’, der. de fauces ‘gola’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
    verb
    1. transitiu Fer morir impedint la respiració. Li va estrènyer el coll fins a ofegar-lo.
    2. transitiu Impedir de respirar. L’ofegava a petons.
    3. transitiu negar2. L’enfonsava dins l’aigua per ofegar-lo.
    4. pronominal Asfixiar-se.
    5. pronominal Negar-se. Ha caigut al pou i s’ha ofegat.
    6. pronominal hiperbòlicament Ofegar-se de calor.
    7. ofegar-se en un got (o en dos dits, etc.) d’aigua figuradament Negar-se en un got d’aigua.
  1. transitiu
    1. Apagar, extingir, el foc, la vida, etc., privant l’accés de l’aire. Ofegar el foc amb cendra.
    2. ofegar el capoll Matar la crisàlide del cuc de seda sotmetent-lo a l’acció del vapor d’aigua en caixes tancades.
  2. transitiu figuradament Impedir la propagació d’una cosa. Ofegar un so. Ofegar les protestes, una rebel·lió. Ofegar una revolta.
  3. transitiu gastronomia Cuinar a foc lent una menja amb llard o amb oli, en un recipient tapat, abans d’incorporar-hi l’aigua amb què s’ha d’acabar de coure.
  4. transitiu motors Negar.

ofegar