Es mostren 88954 resultats

ofenós
| ofenosa

ofenós
| ofenosa

ofensa

ofensa

ofensiu
| ofensiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofensiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_fen_siu
Etimologia: del ll. mod. offensivus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
Body
  1. adjectiu
    1. Que ofèn o pot ofendre.
    2. Que ataca o serveix per a atacar. Una arma ofensiva. Una guerra ofensiva.
  2. femení
    1. Estat o situació del qui ataca o ofèn l’enemic.
    2. ciències militars Acció de les forces armades en efectuar un moviment d’atac sobre les posicions de l’enemic amb intenció de conquerir-les o destruir-les.
  3. prendre l’ofensiva
    1. Començar un atac contra algú.
    2. Situar-se el primer en alguna competència, pugna, etc.

ofensiu
| ofensiva

ofensivament

ofensivament

ofensor
| ofensora

ofensor
| ofensora

oferent

oferent

oferidor
| oferidora

oferidor

Accessory
Etimologia: de oferir 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que ofereix.
  2. adjectiu Que es pot oferir o que ha d’oferir-se. Per als antics hebreus, certs animals no eren oferidors en sacrifici.

oferidor
| oferidora

oferiment

oferiment

oferina

oferina

oferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oferir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. offerre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
    verb [p p ofert -a o oferit -ida]
  1. transitiu Posar alguna cosa a la disposició d’algú. Em va oferir un cigar. Oferir ajut, protecció, a algú. Oferir el braç a una dama. Aquella cova ens oferia un aixopluc segur.
  2. pronominal Mostrar-se disposat a fer tal o tal cosa per altri o segons el voler d’altri. Em vaig oferir a acompanyar-lo.
  3. transitiu Oferir sacrificis, dons, etc., a una divinitat per propiciar-se-la, aplacar-la, regraciar-la. Oferir a Déu les seves afliccions, tribulacions, en expiació.
  4. transitiu figuradament Presentar, mostrar. Després de l’huracà, tota aquella contrada oferia un aspecte desolador. Aquell projecte oferia moltes dificultats.

oferir