Es mostren 88940 resultats

■ oficinista

■ oficinista

masculí i femení Persona que treballa en una oficina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiós
| oficiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficiós</title>

Partició sil·làbica: o_fi_ci_ós
Etimologia: del ll. officiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que es manifesta sol·lícit a ésser útil a un altre, servicial.
    2. Dit de la mediació benèvola d’un tercer.
    1. Que prové d’una autoritat, etc., però sense caràcter oficial.
    2. Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial. Aquesta comunicació només és oficiosa. Un diari oficiós.

■ oficiós
| oficiosa

adjectiu Que es manifesta sollícit a ésser útil a un altre, servicial Dit de la mediació benèvola d’un tercer Que prové d’una autoritat, etc, però sense caràcter oficial Que expressa el pensament del govern sense ésser oficial Aquesta comunicació només és oficiosa Un diari oficiós
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiosament

■ oficiosament

adverbi Amb oficiositat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiositat

■ oficiositat

femení Qualitat d’oficiós Acte oficiós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficleide

■ oficleide

masculí música Figle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofíctids

■ ofíctids

masculí ictiologia plural Família de peixos teleostis de l’ordre dels anguilliformes que habiten preferentment els fons tous de les mars càlides singular Peix de la família dels ofíctids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofídic
| ofídica

■ ofídic
| ofídica

adjectiu Relatiu o pertanyent als ofidis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofídids

■ ofídids

masculí ictiologia plural Família de peixos osteïctis de l’ordre dels ofidiformes, de cos allargat i cobert de petites escates cicloidals singular Peix de la família dels ofídids
Gran Diccionari de la llengua catalana

ofidiformes

ofidiformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos teleostis, amb espines operculars i mandíbula superior protràctil singular Peix de l’ordre dels ofidiformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ofidis

■ ofidis

masculí zoologia plural Subordre de rèptils escatosos, amb el tronc i la cua molt llargs i circulars, sense extremitats singular Rèptil del subordre dels ofidis
Traducció