Es mostren 88954 resultats

■ ofici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ofici</title>

Etimologia: del ll. officium ‘servei, funció’, reducció de opificium, der. de opĭfex, -ĭcis ‘operari, autor’, comp. de opus ‘obra’ i facĕre ‘fer’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
    1. Funció a acomplir. Ella complí bé el seu ofici de mare.
    2. bons oficis Gestions que hom fa a favor d’algú recomanant-lo, interposant la seva influència personal, etc. Ell obtingué la col·locació gràcies als bons oficis del president. Recórrer als bons oficis d’algú.
    1. Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que hom ocupa. Deures de l’ofici.
    2. història En l’administració pública catalana de l’antic règim, càrrec.
    3. ofici eclesiàstic dret canònic Càrrec constituït establement per dret diví o eclesiàstic que fa partícip del poder de l’orde o de jurisdicció dins l’Església.
    1. Professió d’una art manual. L’ofici de mestre d’aixa. L’ofici de flequer. L’ofici de lampista.
    2. dotze oficis, tretze misèries Home de molts oficis, pobre segur.
  4. litúrgia
    1. Ofici diví.
    2. La missa major o cantada.
    3. plural Conjunt de funcions litúrgiques de diades assenyalades. Els oficis de Setmana Santa.
    4. ofici de difunts Ofici diví en sufragi d’una persona difunta.
    5. ofici diví Celebració de la pregària cristiana, establerta per a diferents moments de la jornada. És anomenat també litúrgia de les hores.
    6. petit ofici Forma abreujada de l’ofici diví, en honor sobretot de la Mare de Déu.
  5. dret processal
    1. Comunicació entre funcionaris i autoritats de diferents ordres.
    2. paper d’ofici Paper timbrat amb timbre sec que l’estat facilita gratuïtament a tribunals i procuradors per emprar-lo en determinades actuacions.
    3. procediment d’ofici Facultat que tenen els jutges o tribunals d’interposar llur autoritat en alguns afers civils o criminals.
  6. història Gremi.

■ ofici

masculí Funció a acomplir Ella complí bé el seu ofici de mare bons oficis Gestions que hom fa a favor d’algú recomanant-lo, interposant la seva influència personal, etc Ell obtingué la collocació gràcies als bons oficis del president Recórrer als bons oficis d’algú Allò que hom està obligat a fer pel càrrec que hom ocupa Deures de l’ofici història En l’administració pública catalana de l’antic règim, càrrec ofici eclesiàstic dret canònic Càrrec constituït establement per dret diví o eclesiàstic que fa partícip del poder de l’orde o de jurisdicció dins l’Església Professió d’una art manual L’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficial1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficial</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: o_fi_ci_al
Etimologia: del ll. td. officialis ‘que concerneix el deure; servidor’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Que té la sanció de l’autoritat constituïda. Diari oficial. Butlletí oficial. Llengua oficial. Notícies oficials.
  2. Que és d’ofici, no privat o particular. Cotxe oficial.
  3. candidat oficial ciències polítiques Candidat patrocinat pel govern.



    4. Vegeu també:
    oficial2

■ oficial1

adjectiu Que té la sanció de l’autoritat constituïda Diari oficial Butlletí oficial Llengua oficial Notícies oficials Que és d’ofici, no privat o particular Cotxe oficial candidat oficial ciències polítiques Candidat patrocinat pel govern Vegeu també oficial 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficial2
| oficiala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficial</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: o_fi_ci_al
Etimologia: v. oficial1
  1. masculí i femení
    1. Persona que exerceix un ofici o càrrec, especialment sota les ordres o en representació d’un cap superior, director, etc. Oficial de secretaria.
    2. Persona que en un ofici manual ha acabat l’aprenentatge i encara no és mestre. Un oficial sastre.
    3. marina, marítim Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior.
    4. oficial d’armes heràldica Cadascun dels tres experts en la ciència heràldica: rei d’armes, herald i porsavant.
  2. dret administratiu
    1. masculí història En l’administració pública catalana de l’antic règim, funcionari que exercia un càrrec o ofici municipal, de la Generalitat o reial.
    2. oficial major Cap superior del personal i dels serveis del Parlament de Catalunya.
  3. masculí i femení dret processal
    1. oficial de l’administració de justícia Funcionari que en els jutjats, audiències, tribunals i fiscalies auxilia en la tramitació dels assumptes, autoritza els actes a presència judicial si han estat habilitats, efectua els actes de comunicació atribuïts per llei i substitueix els secretaris si aquests no se substitueixen entre ells.
    2. oficial de sala Auxiliar dels tribunals, de grau jeràrquic inferior al de secretari.
  4. masculí història En certs ordes cavallerescs, titular que té un grau superior al de simple cavaller.
  5. masculí i femení organització militar
    1. Persona que en la milícia té el grau d’alferes, tinent o capità o els similars de l’armada.
    2. En un sentit ample, militar amb graduació d’alferes a capità general.
    3. oficial de carrera El qui obté la graduació inicial com a oficial en una acadèmia militar.
    4. oficial de complement El qui obté la graduació d’oficial després d’haver efectuat uns breus cursos i amb l’objecte de prestar serveis d’oficial subaltern durant un temps limitat.
    5. oficial general El qui obté el grau general de brigada i superiors.



    6. Vegeu també:
    oficial1

■ oficial2
| oficiala

masculí i femení Persona que exerceix un ofici o càrrec, especialment sota les ordres o en representació d’un cap superior, director, etc Oficial de secretaria Persona que en un ofici manual ha acabat l’aprenentatge i encara no és mestre Un oficial sastre marina, marítim Persona que en la marina mercant exerceix, a bord, un càrrec tècnic que exigeix una titulació superior oficial d’armes heràldica Cadascun dels tres experts en la ciència heràldica rei d’armes, herald i porsavant dret administratiu masculí història En l’administració pública catalana de l’antic règim, funcionari que exercia un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oficialia

oficialia

femení oficis manuals Grau d’oficial, sobretot en un ofici manual
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficialista

■ oficialista

adjectiu Que segueix les orientacions o les normes del govern o dels dirigents d’una associació Les propostes dels membres oficialistes del sindicat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficialitat

■ oficialitat

femení Qualitat d’oficial Conjunt d’oficials de l’exèrcit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficialitzar

■ oficialitzar

verb transitiu Fer esdevenir oficial una cosa Una autoritat de fet, oficialitzada per la llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficialment

■ oficialment

adverbi D’una manera oficial, amb caràcter oficial Oficialment, no s’ha dit res del nou govern
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiant

■ oficiant

adjectiu Que oficia masculí especialment litúrgia Celebrant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oficiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oficiar</title>

Partició sil·làbica: o_fi_ci_ar
Etimologia: del b. ll. officiare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Comunicar oficialment i per escrit. Oficiar un embargament.
  2. litúrgia
    1. transitiu Presidir la celebració litúrgica. Oficiar la missa major.
    2. usat absolutament Oficiar pontificalment.

■ oficiar

verb transitiu Comunicar oficialment i per escrit Oficiar un embargament litúrgia transitiu Presidir la celebració litúrgica Oficiar la missa major usat absolutament Oficiar pontificalment
Informació complementària
Traducció