Es mostren 88954 resultats

olonenc
| olonenca

olonenc
| olonenca

adjectiu i masculí i femení De Santa Maria d'Oló Moianès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ olor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">olor</title>

Etimologia: del ll. vg. olor, -ōris, ll. cl. odor,-ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. fisiologia animal i química
    1. Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
    2. Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte. Fa molta olor, aquesta flor.
    3. especialment Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte (per oposició a pudor).
  2. Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar, perfum. Un flascó d’olor.
    1. fer olor de (tal o tal cosa) Tenir-ne aparença o ésser-ne un indici. Aquesta carta fa olor de llagoteria.
    2. fer (una cosa) mala olor (o no gaire bona olor, o olor de socarrim) figuradament Fer sospitar que no és com cal, correcta, honorable, legal, etc.
    3. morir en olor de santedat figuradament Morir amb fama de sant.

■ olor

femení fisiologia animal i química Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement o desagradablement l’òrgan de l’olfacte Fa molta olor, aquesta flor especialment Partícules emanades d’un cos que afecten agradablement l’olfacte per oposició a pudor Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar, perfum Un flascó d’olor fer olor de tal o tal cosa Tenir-ne aparença o ésser-ne un indici Aquesta carta fa olor de llagoteria fer una cosa mala olor o no gaire bona olor , o olor de socarrim…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ olorar

■ olorar

verb transitiu Aspirar l’aire pel nas per sentir l’olor d’una cosa Olorar una rosa figuradament Descobrir una cosa oculta per algun indici Que ell hi tenia part, ja ho havia olorat, jo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ olorós
| olorosa

■ olorós
| olorosa

adjectiu Que fa olor, especialment bona olor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ olorosament

■ olorosament

adverbi Emetent olor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

olosità
| olositana


<title type="display">olosità</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als olositans.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble preromà de Catalunya, veí dels indigets, que hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa.

olosità
| olositana

adjectiu Relatiu o pertanyent als olositans masculí i femení història Individu d’un poble preromà de Catalunya, veí dels indigets, que hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

olostenc
| olostenca

olostenc
| olostenca

adjectiu i masculí i femení D’Olost Lluçanès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ olotí
| olotina

■ olotí
| olotina

adjectiu i masculí i femení D’Olot Garrotxa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

olpidiàcies


<title type="display">olpidiàcies</title>

Partició sil·làbica: ol_pi_di_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de fongs de l’ordre de les quitridials, formada per individus que són paràsits endocel·lulars.
  2. singular Fong de la família de les olpidiàcies.

olpidiàcies

femení botànica plural Família de fongs de l’ordre de les quitridials, formada per individus que són paràsits endocellulars singular Fong de la família de les olpidiàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

olvanès
| olvanesa

olvanès
| olvanesa

adjectiu i masculí i femení D’Olvan Berguedà