Es mostren 88939 resultats

■ ondulat
| ondulada

■ ondulat
| ondulada

adjectiu Ondat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ondulatori
| ondulatòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ondulatori</title>

Etimologia: de ondular
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ondulació.
  2. Que es propaga per ondulació.
  3. moviment ondulatori física Pertorbació progressiva que es propaga en un medi, a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física al voltant d’un valor que és considerat de referència.
  4. teoria ondulatòria física Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.

■ ondulatori
| ondulatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ondulació Que es propaga per ondulació moviment ondulatori física Pertorbació progressiva que es propaga en un medi, a causa de la variació periòdica o oscillació d’una magnitud física al voltant d’un valor que és considerat de referència teoria ondulatòria física Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ondulós
| ondulosa

■ ondulós
| ondulosa

adjectiu Ondós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oneig

■ oneig

masculí Acció d’onejar l’efecte marina, marítim Onatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onejant

■ onejant

adjectiu Que oneja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onejar

■ onejar

verb intransitiu Fer ones la superfície agitada de la mar o d’una altra massa líquida La mar onejava per analogia Onejar els sembrats, una bandera, les veles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onerari
| onerària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onerari</title>

Etimologia: del ll. onerarius, -a, -um, íd., der. del ll. onus, -ĕris ‘càrrega’
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la càrrega.
  2. Dit de l’individu que té cura d’una cosa, sense tenir-ne l’honor.
  3. naus oneràries Naus destinades a la càrrega, al transport.

■ onerari
| onerària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la càrrega Dit de l’individu que té cura d’una cosa, sense tenir-ne l’honor naus oneràries Naus destinades a la càrrega, al transport
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onerós
| onerosa

■ onerós
| onerosa

adjectiu Que imposa càrregues, despeses Dit de l’acte jurídic que produeix prestacions recíproques entre les parts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onerosament

■ onerosament

adverbi D’una manera onerosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ONG

ONG

sigla i femení organització no governamental