Es mostren 88939 resultats

■ onomància

■ onomància

femení ocultisme Art d’endevinar, pel nom d’una persona, la sort o desgràcia que li ha de succeir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomasiologia

■ onomasiologia

femení lingüística Part de la semàntica que estudia els diferents significants que corresponen a un significat determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomasiològic
| onomasiològica

■ onomasiològic
| onomasiològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’onomasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomàstic
| onomàstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onomàstic</title>

Etimologia: del gr. onomastikós ‘que serveix per a denominar’, der. de ónoma, -atos ‘nom’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d’Egipte.
    2. dia onomàstic (o festa onomàstica, o simplement l’onomàstica) Festa del sant del nom.
  2. femení lingüística Estudi científic dels noms propis.

■ onomàstic
| onomàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent als noms propis Llista onomàstica dels reis d’Egipte dia onomàstic o festa onomàstica , o simplement l’ onomàstica Festa del sant del nom femení lingüística Estudi científic dels noms propis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomàsticon

■ onomàsticon

masculí Compilació de mots amb la determinació de llur ús i sentit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

onomato-

onomato-

Forma prefixada del mot grec ónoma, onomátos , que significa ‘nom’ Ex onomatopeia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomatopeia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onomatopeia</title>

Partició sil·làbica: o_no_ma_to_pe_ia
Etimologia: del ll. td. onomatopoeia, i aquest, del gr. onomatopoiía ‘formació d’un mot’, comp. del gr. ónoma, -atos ‘nom’ i poiéō ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
    femení lingüística i fonètica, fonologia
  1. Formació d’una unitat lèxica per imitació d’un so, d’un soroll o d’una veu naturals.
  2. Unitat lèxica que, en els seus elements fonètics, evoca una acció imitant-ne el so.

■ onomatopeia

femení lingüística i fonètica, fonologia Formació d’una unitat lèxica per imitació d’un so, d’un soroll o d’una veu naturals Unitat lèxica que, en els seus elements fonètics, evoca una acció imitant-ne el so
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomatopeic
| onomatopeica

■ onomatopeic
| onomatopeica

adjectiu lingüística i fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a l’onomatopeia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onosma

■ onosma

femení botànica Corona de rei Corona de reina onosma borda Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies Saxifraga aizoon , de fulles espatulades i en roseta i flors blanquinoses en panícules onosma bovina Peu de colom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

onòtrag


<title type="display">onòtrag</title>

masculí zoologia Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, família dels bòvids (Onotragus leeche), de color falb i amb banyes els mascles en forma de S allargada.

onòtrag

masculí zoologia Artiodàctil remugant de la subfamília dels antilopins, família dels bòvids Onotragus leeche , de color falb i amb banyes els mascles en forma de S allargada