Es mostren 88954 resultats

■ oniromància

■ oniromància

femení història de les religions i ocultisme Endevinació basada en la interpretació dels somnis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oníscids


<title type="display">oníscids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes, amb el cos globós i dividit en catorze segments. Els més coneguts són els porquets de sant Antoni (Oniscus sp).
  2. singular Crustaci de la família dels oníscids.

oníscids

masculí zoologia plural Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes, amb el cos globós i dividit en catorze segments Els més coneguts són els porquets de sant Antoni Oniscus sp singular Crustaci de la família dels oníscids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ònix


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ònix</title>

Etimologia: del ll. ŏnyx, -y̆chis, íd., i aquest, del gr. ónyx, -ykhos ‘ungla; ònix, pedra de color semblant al de l’ungla’
masculí mineralogia Varietat d’àgata formada per capes concèntriques de diferents colors que donen a la pedra un aspecte nacrat.

■ ònix

masculí mineralogia Varietat d’àgata formada per capes concèntriques de diferents colors que donen a la pedra un aspecte nacrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onocròtal

■ onocròtal

masculí ornitologia Pelicà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomància

■ onomància

femení ocultisme Art d’endevinar, pel nom d’una persona, la sort o desgràcia que li ha de succeir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomasiologia

■ onomasiologia

femení lingüística Part de la semàntica que estudia els diferents significants que corresponen a un significat determinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomasiològic
| onomasiològica

■ onomasiològic
| onomasiològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’onomasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomàstic
| onomàstica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onomàstic</title>

Etimologia: del gr. onomastikós ‘que serveix per a denominar’, der. de ónoma, -atos ‘nom’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d’Egipte.
    2. dia onomàstic (o festa onomàstica, o simplement l’onomàstica) Festa del sant del nom.
  2. femení lingüística Estudi científic dels noms propis.

■ onomàstic
| onomàstica

adjectiu Relatiu o pertanyent als noms propis Llista onomàstica dels reis d’Egipte dia onomàstic o festa onomàstica , o simplement l’ onomàstica Festa del sant del nom femení lingüística Estudi científic dels noms propis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onomàsticon

■ onomàsticon

masculí Compilació de mots amb la determinació de llur ús i sentit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

onomato-

onomato-

Forma prefixada del mot grec ónoma, onomátos , que significa ‘nom’ Ex onomatopeia