Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
argument ontològic (o anselmià) Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm, el qual afirma l’existència real extramental de l’ésser més perfecte que hom pot pensar.
adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’ontologia Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home argument ontològic o anselmià Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm, el qual afirma l’existència real extramental de l’ésser més perfecte que hom pot pensar
masculífilosofia Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intel·lectualment els altres objectes del coneixement.
masculí filosofia Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intellectualment els altres objectes del coneixement
adjectiu Deu més un Un noi d’onze anys adjectiu i masculí i femení El que fa onze onzè La pàgina onze L’onze de setembre plural onzes masculí El nombre onze, 11 Els onzes em donen sort per extensió Allò designat amb el nombre onze masculí i femení Els onze primers les onze L’onzena hora des de les dotze A les onze ja era a casa
adjectiu i masculí i femení símbol 11è 11a Que, en una sèrie, en té deu davant seu, el que fa onze adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en onze parts iguals L’onzena part de noranta-nou és nou masculí Un onzè, 1/11 masculí numismàtica Moneda barcelonesa d’or del segle XVII amb un valor legal d’onze rals catalans