Es mostren 88940 resultats

ontogènesi

ontogènesi

femení biologia Seguit de transformacions sofertes per un organisme animal o vegetal des de la fecundació fins que ateny el seu estat madur
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ontogenètic
| ontogenètica

ontogenètic
| ontogenètica

adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a l’ontogènesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ontogènia

■ ontogènia

femení biologia Ciència que estudia el desenvolupament de l’ou fins que l’individu ateny l’estat adult
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ontogènic
| ontogènica

ontogènic
| ontogènica

adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a l’ontogènia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ontòleg
| ontòloga

■ ontòleg
| ontòloga

masculí i femení filosofia Persona versada en ontologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ontologia

■ ontologia

femení filosofia Ciència que tracta de l’ens
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ontològic
| ontològica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ontològic</title>

Etimologia: de ontologia
    adjectiu filosofia
  1. Relatiu o pertanyent a l’ontologia.
    1. Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home.
    2. argument ontològic (o anselmià) Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm, el qual afirma l’existència real extramental de l’ésser més perfecte que hom pot pensar.

■ ontològic
| ontològica

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a l’ontologia Que correspon a l’ordre del real, però no pas en si mateix, sinó tal com és conegut i comprès per l’home argument ontològic o anselmià Prova a priori de l’existència de Déu, establerta per sant Anselm, el qual afirma l’existència real extramental de l’ésser més perfecte que hom pot pensar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ontologisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ontologisme</title>

masculí filosofia Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intel·lectualment els altres objectes del coneixement.

■ ontologisme

masculí filosofia Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intellectualment els altres objectes del coneixement
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onze


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onze</title>

Etimologia: del ll. Ondĕcim, íd.
  1. adjectiu Deu més un. Un noi d’onze anys.
  2. adjectiu i masculí i femení El que fa onze; onzè. La pàgina onze. L’onze de setembre.
  3. [plural onzes] masculí
    1. El nombre onze, 11. Els onzes em donen sort.
    2. per extensió Allò designat amb el nombre onze.
  4. masculí i femení Els onze primers.
  5. les onze L’onzena hora des de les dotze. A les onze ja era a casa.

■ onze

adjectiu Deu més un Un noi d’onze anys adjectiu i masculí i femení El que fa onze onzè La pàgina onze L’onze de setembre plural onzes masculí El nombre onze, 11 Els onzes em donen sort per extensió Allò designat amb el nombre onze masculí i femení Els onze primers les onze L’onzena hora des de les dotze A les onze ja era a casa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ onzè
| onzena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">onzè</title>

Etimologia: de onze 1a font: 1398
  1. adjectiu i masculí i femení [símbol 11è 11a] Que, en una sèrie, en té deu davant seu, el que fa onze.
    1. adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en onze parts iguals. L’onzena part de noranta-nou és nou.
    2. masculí Un onzè, 1/11.
  3. masculí numismàtica Moneda barcelonesa d’or del segle XVII amb un valor legal d’onze rals catalans.

■ onzè
| onzena

adjectiu i masculí i femení símbol 11è 11a Que, en una sèrie, en té deu davant seu, el que fa onze adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat o d’un tot dividits en onze parts iguals L’onzena part de noranta-nou és nou masculí Un onzè, 1/11 masculí numismàtica Moneda barcelonesa d’or del segle XVII amb un valor legal d’onze rals catalans
Traducció