Es mostren 88954 resultats

operacionisme


<title type="display">operacionisme</title>

Partició sil·làbica: o_pe_ra_ci_o_nis_me
masculí filosofia Doctrina segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.

operacionisme

masculí filosofia Doctrina segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operador
| operadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operador</title>

Etimologia: del ll. operator, -ōris ‘treballador’ 1a font: 1888, DLab.
    1. adjectiu i masculí i femení Que opera.
    2. masculí i femení medicina i cirurgia Metge que practica operacions, cirurgià.
  2. masculí i femení
    1. Persona que fa funcionar certs aparells. Un operador cinematogràfic.
    2. automàtica, automació Persona que, especialment ensinistrada, és encarregada de la manipulació i vigilància dels grans sistemes autònoms emprats en el tractament de dades.
    3. cinematografia En el món cinematogràfic, denominació aplicada al director de fotografia (operador en cap), al càmera (segon operador), al qui manipula un projector (operador de cabina o de projecció) i al tècnic encarregat del control del so (operador de so).
    4. informàtica Persona al càrrec d’un sistema informàtic, amb la missió de supervisar l’encadenament correcte de les feines, preparar els diferents perifèrics, etc.
    5. telecomunicacions Persona al càrrec del servei telefònic manual.
    6. operador de caràcters televisió Persona que s’ocupa de preparar els rètols d’un programa de televisió i altres tipus de rètols, com els de promoció de programes o els d’emergència.
  3. masculí bioquímica Punt del cromosoma on s’uneix normalment la molècula d’un repressor.
  4. masculí matemàtiques i mecànica quàntica Aplicació entre dos conjunts de funcions.
  5. masculí telecomunicacions Empresa pública o privada encarregada de la gestió tècnica i econòmica d’un servei determinat de telecomunicació.
  6. gen operador genètica Gen cap de fila dels gens estructurals de la síntesi d’una proteïna.
  7. operador turístic turisme, viatges Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.

■ operador
| operadora

adjectiu i masculí i femení Que opera masculí i femení medicina i cirurgia Metge que practica operacions, cirurgià masculí i femení Persona que fa funcionar certs aparells Un operador cinematogràfic automàtica, automació Persona que, especialment ensinistrada, és encarregada de la manipulació i vigilància dels grans sistemes autònoms emprats en el tractament de dades cinematografia En el món cinematogràfic, denominació aplicada al director de fotografia operador en cap , al càmera segon operador , al qui manipula un projector operador de cabina o de projecció i al tècnic encarregat del…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operand

■ operand

masculí matemàtiques Qualsevol dels elements que intervenen en una operació per donar el resultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

operant

operant

adjectiu Que opera o obra Una fe operant La gràcia operant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operar</title>

Etimologia: del ll. operari ‘treballar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Acomplir, un agent, l’obra que li és pròpia, obrar. La fe opera miracles, diuen.
    2. usat absolutament El medicament ha operat.
    3. cirurgia Sotmetre a una operació quirúrgica. Operar un malalt. Operar una hèrnia.
  2. intransitiu Fer una operació o operacions. Hem anat a l’hospital a veure el doctor, però ja no hi opera.
  3. pronominal Sotmetre’s a una operació quirúrgica. M’haig d’operar de cataractes.

■ operar

verb transitiu Acomplir, un agent, l’obra que li és pròpia, obrar La fe opera miracles, diuen usat absolutament El medicament ha operat cirurgia Sotmetre a una operació quirúrgica Operar un malalt Operar una hèrnia intransitiu Fer una operació o operacions Hem anat a l’hospital a veure el doctor, però ja no hi opera pronominal Sotmetre’s a una operació quirúrgica M’haig d’operar de cataractes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operari
| operària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operari</title>

Etimologia: del ll. operarius, -a, -um ‘treballador’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí i femení
    1. Treballador manual que ha acabat l’aprenentatge i no és mestre.
    2. Obrer.
  2. catolicisme
    1. Nom donat als membres de diverses congregacions religioses.
    2. operari diocesà Membre d’una germandat de sacerdots dedicats al foment i la cura de les vocacions sacerdotals i a l’educació.

■ operari
| operària

masculí i femení Treballador manual que ha acabat l’aprenentatge i no és mestre Obrer catolicisme Nom donat als membres de diverses congregacions religioses operari diocesà Membre d’una germandat de sacerdots dedicats al foment i la cura de les vocacions sacerdotals i a l’educació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operatiu
| operativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">operatiu</title>

Partició sil·làbica: o_pe_ra_tiu
Etimologia: del b. ll. operativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que té la virtut d’operar o obrar. Motiu operatiu. Dosi operativa.
  2. filosofia i matemàtiques Operacional.
  3. verb operatiu gramàtica Verb efectiu.

■ operatiu
| operativa

adjectiu Que té la virtut d’operar o obrar Motiu operatiu Dosi operativa filosofia i matemàtiques Operacional verb operatiu gramàtica Verb efectiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operativitat

■ operativitat

femení Qualitat d’operatiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ operatori
| operatòria

■ operatori
| operatòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a les operacions quirúrgiques Medicina operatòria Dependència operatòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opercle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opercle</title>

Etimologia: del ll. opercŭlum ‘tapadora’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. anatomia animal Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
  2. botànica Part apical que, fent funció de tapa, presenten certs òrgans vegetals (pixidis, càpsules de les molses, ascidis, etc.).

■ opercle

masculí anatomia animal Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal botànica Part apical que, fent funció de tapa, presenten certs òrgans vegetals pixidis, càpsules de les molses, ascidis, etc
Traducció