Es mostren 88940 resultats

■ opíparament

■ opíparament

adverbi D’una manera opípara
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opisòmetre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opisòmetre</title>

Etimologia: del gr. opísō ‘enrere’ i -metre
masculí metrologia Instrument per a determinar la longitud de línies corbes, que consisteix essencialment en una rodeta que hom fa rodar al llarg de la línia, i en fer-la rodar en sentit contrari sobre una escala, dona la longitud cercada.

■ opisòmetre

masculí metrologia Instrument per a determinar la longitud de línies corbes, que consisteix essencialment en una rodeta que hom fa rodar al llarg de la línia, i en fer-la rodar en sentit contrari sobre una escala, dona la longitud cercada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

opist-

opist-

Forma prefixada del mot grec ópisthen , que significa ‘darrere’ Ex opistencèfal
Gran Diccionari de la llengua catalana

opisti

opisti

masculí antropologia física Punt craniomètric situat a la meitat posterior del forat occipital, sobre la línia sagital
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

opístion

opístion

masculí antropologia física Opisti
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opisto-

■ opisto-

Forma prefixada del mot grec ópisthen , que significa ‘darrere’ Ex opistògnat, opistogàstric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opistobranquis

■ opistobranquis

masculí zoologia plural Subclasse de molluscs de la classe dels gastròpodes, caracteritzats per una distorsió parcial del sac visceral, brànquia única, sense conquilla, herbívors o bé depredadors singular Mollusc de la subclasse dels opistobranquis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocèlic
| opistocèlica

opistocèlic
| opistocèlica

adjectiu anatomia animal Dit de les vèrtebres còncaves a la part posterior i convexes a la part anterior, pròpies dels amfibis anurs
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocels

opistocels

masculí zoologia plural Subordre d’amfibis de l’ordre dels anurs, amb una cavitat a les vèrtebres singular Amfibi del subordre dels opistocels
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocòmids


<title type="display">opistocòmids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels fasianiformes, de trets primitius, propis de l’Amazònia, a la qual pertany l’hoatzín.
  2. singular Ocell de la família dels opistocòmids.

opistocòmids

masculí ornitologia plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels fasianiformes, de trets primitius, propis de l’Amazònia, a la qual pertany l’hoatzín singular Ocell de la família dels opistocòmids