Es mostren 88954 resultats

opistocèlic
| opistocèlica

opistocèlic
| opistocèlica

adjectiu anatomia animal Dit de les vèrtebres còncaves a la part posterior i convexes a la part anterior, pròpies dels amfibis anurs
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocels

opistocels

masculí zoologia plural Subordre d’amfibis de l’ordre dels anurs, amb una cavitat a les vèrtebres singular Amfibi del subordre dels opistocels
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocòmids


<title type="display">opistocòmids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels fasianiformes, de trets primitius, propis de l’Amazònia, a la qual pertany l’hoatzín.
  2. singular Ocell de la família dels opistocòmids.

opistocòmids

masculí ornitologia plural Família d’ocells exòtics de l’ordre dels fasianiformes, de trets primitius, propis de l’Amazònia, a la qual pertany l’hoatzín singular Ocell de la família dels opistocòmids
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistocrani


<title type="display">opistocrani</title>

    masculí antropologia física
  1. Punt craniomètric sagital situat en el punt més sortint de l’occipital cap enrere.
  2. Punt somàtic sagital situat en el punt més sortint de l’occipital.

opistocrani

masculí antropologia física Punt craniomètric sagital situat en el punt més sortint de l’occipital cap enrere Punt somàtic sagital situat en el punt més sortint de l’occipital
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistòdom

opistòdom

masculí arquitectura Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistòglifs


<title type="display">opistòglifs</title>

    masculí zoologia
  1. plural Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, amb dents preparades per a la conducció del verí. Cal esmentar-ne la colobra de Montpeller.
  2. singular Rèptil del grup dels opistòglifs.

opistòglifs

masculí zoologia plural Grup de rèptils escatosos del subordre dels ofidis, amb dents preparades per a la conducció del verí Cal esmentar-ne la colobra de Montpeller singular Rèptil del grup dels opistòglifs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opistògnat
| opistògnata

■ opistògnat
| opistògnata

adjectiu antropologia física Que presenta opistognatisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistognatisme

opistognatisme

masculí antropologia física Defecte d’origen congènit consistent en un desenvolupament deficient de la mandíbula inferior oposat a prognatisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

opistogoneats

opistogoneats

masculí plural obsolet zoologia Quilòpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ opistògraf
| opistògrafa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">opistògraf</title>

Etimologia: de opisto- i -graf
    escriptura
  1. adjectiu Escrit en ambdues cares d’un full.
  2. masculí i femení Persona que coneix o practica l’opistografia.
  3. masculí
    1. Manuscrit amb lletra a l’anvers i al revers.
    2. Llibre imprès en cadascuna de les cares dels fulls.

■ opistògraf
| opistògrafa

escriptura adjectiu Escrit en ambdues cares d’un full masculí i femení Persona que coneix o practica l’opistografia masculí Manuscrit amb lletra a l’anvers i al revers Llibre imprès en cadascuna de les cares dels fulls
Traducció