Es mostren 88939 resultats

■ oportunista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oportunista</title>

Etimologia: de oportú
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oportunisme.
  2. masculí i femení Persona que practica l’oportunisme.
  3. adjectiu medicina Dit del germen infecciós, normalment innocu, que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació.

■ oportunista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oportunisme masculí i femení Persona que practica l’oportunisme adjectiu medicina Dit del germen infecciós, normalment innocu, que afecta l’organisme quan aquest té les defenses reduïdes per una malaltia prèvia o per depauperació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oportunitat

■ oportunitat

femení Qualitat d’oportú L’oportunitat de la seva intervenció Circumstància oportuna Obrar d’acord amb les oportunitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposable

■ oposable

adjectiu Que es pot oposar a quelcom El polze és oposable als altres dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposadament

■ oposadament

adverbi Amb oposició
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposant

■ oposant

adjectiu Que s’oposa a algú o a alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oposar</title>

Etimologia: calc del ll. opponĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la. Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres. Oposar una afirmació a una altra.
  2. transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació. L’altre li oposà un grapat de bones raons.
  3. pronominal
    1. Els obstacles que s’oposen al nostre avançament. Jo no m’oposo al seu nomenament.
    2. Ésser, una cosa, contrària a una altra. Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre.

■ oposar

verb transitiu Posar una cosa davant d’una altra per fer-li obstacle, combatre-la, contrastar-la Les naus que l’enemic podia oposar a les nostres Oposar una afirmació a una altra transitiu Objectar alguna cosa a una afirmació L’altre li oposà un grapat de bones raons pronominal Els obstacles que s’oposen al nostre avançament Jo no m’oposo al seu nomenament Ésser, una cosa, contrària a una altra Un antònim és un mot d’un sentit que s’oposa directament a un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposat
| oposada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oposat</title>

Etimologia: de oposar 1a font: 1596
    adjectiu
    1. geometria Posat enfront d’un altre, com, en una figura rectangular, dos costats no adjacents o dos angles situats en els extrems d’una diagonal; com, en una corba, dos punts situats en els extrems d’un diàmetre; com, respecte a un eix, dos punts situats l’un a cada costat de l’eix en una recta perpendicular a aquest; com, en un triangle, un costat i l’angle format pels altres dos costats.
    2. figuradament És d’una opinió oposada a la vostra.
    3. botànica Dit de les fulles i altres òrgans situats en oposició enfrontada, dos a cada nus.
  2. En sentit contrari dins una mateixa línia o en línies paral·leles.
  3. Invers en notació additiva.
  4. filosofia Dit de cadascun dels conceptes, els membres, els aspectes, etc., que són en relació mútua d’oposició.

■ oposat
| oposada

adjectiu geometria Posat enfront d’un altre, com, en una figura rectangular, dos costats no adjacents o dos angles situats en els extrems d’una diagonal com, en una corba, dos punts situats en els extrems d’un diàmetre com, respecte a un eix, dos punts situats l’un a cada costat de l’eix en una recta perpendicular a aquest com, en un triangle, un costat i l’angle format pels altres dos costats figuradament És d’una opinió oposada a la vostra botànica Dit de les fulles i altres òrgans situats en oposició enfrontada, dos a cada nus En sentit contrari dins una mateixa línia o en línies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oposició</title>

Partició sil·làbica: o_po_si_ci_ó
Etimologia: del ll. td. oppositio, -ōnis, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    femení
    1. Acció d’oposar o d’oposar-se;
    2. l’efecte.
  2. Qualitat d’oposat.
  3. astronomia Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
  4. dret administratiu Concurs de pretendents a una càtedra, un càrrec administratiu oficial, etc., consistent a fer una sèrie d’exercicis orals o escrits, o orals i escrits, que proven la suficiència d’aquests pretendents.
    1. filosofia i lògica Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc., l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre.
    2. lingüística Relació existent entre els elements homogenis d’un sistema lingüístic per a constituir un equilibri, i, per tant, per a poder ésser diferenciats.
    3. oposició gradual fonètica, fonologia i lingüística Oposició fonemàtica en la qual el tret distintiu operant considerat basa la seva facultat diferenciadora en un grau major o menor de la característica fònica que el constitueix.
    4. oposició significativa lingüística Oposició formada per dos signes de la llengua, els significats dels quals són diferents.
  6. ciències polítiques
    1. Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
    2. oposició extraparlamentària Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d’aquest, que no participa en les eleccions legislatives.
  7. en oposició locució adverbial física i electricitat Dit de dues magnituds periòdiques d’igual període que presenten una diferència de fase entre elles de mig període, o sia π radiants.
  8. en oposició amb locució prepositiva Oposant-se a. Els seus gustos estan en oposició amb els meus.
  9. per oposició a locució prepositiva Per contrast amb. L’elecció, per oposició al concepte tradicional d’hereu, recau en el fill petit.

■ oposició

femení Acció d’oposar o d’oposar-se l’efecte Qualitat d’oposat astronomia Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos dret administratiu Concurs de pretendents a una càtedra, un càrrec administratiu oficial, etc, consistent a fer una sèrie d’exercicis orals o escrits, o orals i escrits, que proven la suficiència d’aquests pretendents filosofia i lògica Relació entre dos conceptes, dos membres, dos aspectes, etc, l’un dels quals és la negació de l’altre o posseeix una qualitat que no pot donar-se simultàniament amb la d’aquest altre lingüística…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oposicionisme


<title type="display">oposicionisme</title>

Partició sil·làbica: o_po_si_ci_o_nis_me
Etimologia: de oposició
masculí Actitud individual o col·lectiva d’oposició constant i continuada a una determinada política institucionalitzada.

oposicionisme

masculí Actitud individual o collectiva d’oposició constant i continuada a una determinada política institucionalitzada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oposicionista

■ oposicionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oposicionisme masculí i femení Persona que pertany a l’oposició política o hi és addicta
Traducció