Es mostren 88939 resultats

■ oquer
| oquera

■ oquer
| oquera

masculí i femení Persona que té cura de les oques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ or


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">or</title>

Etimologia: del ll. aurum, íd. 1a font: 1094
    masculí
    1. [símbol Au] química inorgànica i metal·lúrgia Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica, de nombre atòmic 79 i de pes atòmic 196,967.
    2. per extensió Color groc semblant al de l’or. Cabells d’or. L’or i la porpra de la tardor.
    3. per extensió Conjunt d’objectes d’or. L’or i l’argent del Museu d’Orfebreria.
    4. per extensió Or amonedat. Pagà en or comptat.
    5. [usat com a símbol dels béns materials, de la riquesa] figuradament És un esclau de l’or. El poder de l’or.
    6. figuradament Cosa de gran preu. El silenci és or.
    7. a pes d’or locució adverbial A un preu molt alt. Els fan pagar la cocaïna a pes d’or.
    8. com un fil d’or (o com fil d’or) Expressions comparatives usades per a ponderar el color molt ros del cabell. És ros com un fil d’or. Té el cabell com fil d’or.
    9. d’or locució adjectiva figuradament Expressió aplicada a una cosa de gran valor, summament estimable. Té unes mans d’or. Un consell d’or.
    10. fer-se d’or (o fer-se la barba d’or) Fer molts diners.
    11. no és or tot el que lluu Refrany que significa que no cal fiar-se de les aparences.
    12. or de València numismàtica Roal.
    13. or líquid química inorgànica Suspensions d’or, finament dividit en olis vegetals, emprades en decoració.
    14. or musiu química inorgànica Sulfur d’estany.
    15. or negre figuradament Petroli.
    16. per tot l’or del món Expressió usada en proposicions negatives amb el verb en condicional per indicar que hom rebutja absolutament alguna possibilitat. No m’hi casaria per tot l’or del món.
    17. tiomalat de sodi i or [NaOCO—CH(SAu)CH2COONa] química inorgànica Pólvores grogues, sensibles a la llum i molt solubles en l’aigua. Hom l’obté per reacció del tiomalat de sodi amb un halur d’or. És emprat en medicina.
    18. triclorur d’or [AuCl3] química inorgànica Sòlid cristal·lí, vermell quan és anhidre i groc en forma hidratada, que es descompon a 245°C.
    19. val més or que no pesa Expressió amb què hom pondera com n’és d’excel·lent algú.
  2. heràldica Metall heràldic, representat gràficament per un puntejat i cromàticament pel groc o l’or.

■ or

masculí símbol Au química inorgànica i metallúrgia Element metàllic pertanyent al grup IB de la taula periòdica, de nombre atòmic 79 i de pes atòmic 196,967 per extensió Color groc semblant al de l’or Cabells d’or L’or i la porpra de la tardor per extensió Conjunt d’objectes d’or L’or i l’argent del Museu d’Orfebreria per extensió Or amonedat Pagà en or comptat usat com a símbol dels béns materials, de la riquesa figuradament És un esclau de l’or El poder de l’or figuradament Cosa de gran preu El silenci és or a pes d’or locució adverbial A un preu molt alt Els fan pagar la cocaïna a pes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ora

■ ora

femení Ventet suau i agradable Feia una ora deliciosa, com una carícia Temps suau i tranquil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oració</title>

Partició sil·làbica: o_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. oratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. literatura i retòrica Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L’oració inaugural.
  2. gramàtica
    1. Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament o no, que relaciona i concerta un sintagma nominal (amb la funció de subjecte) amb un sintagma verbal (amb la funció de predicat).
    2. oració composta Oració formada per dues o més oracions (o proposicions) mitjançant la juxtaposició, la coordinació o la subordinació.
    3. parts de l’oració Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra, manifesten la funció d’aquests diversos mots dins l’oració. Són: substantiu, adjectiu, pronom, article, verb, adverbi, preposició i conjunció.
  3. religió, cristianisme i litúrgia
    1. Prec, súplica feta a la divinitat. Dir una oració. Fer oració.
    2. Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
    3. Toc d’oració. Tocar l’oració.
    4. plural Fórmules de pregària elementals que solen trobar-se al principi del catecisme.
    5. plural Catecisme, doctrina. Aprendre, saber, les oracions.
    6. oració dels fidels Pregària per totes les necessitats de l’Església i del món feta en el curs de la celebració litúrgica.
    7. oració dominical Parenostre.
    8. oració mental Meditació.
    9. oració mental Oració sense proferir paraules.
    10. oració sobre les ofrenes En el ritu romà, oració que diu el celebrant després l’ofertori, immediatament abans del prefaci.
    11. trencar les oracions (a algú) figuradament Interrompre’l i fer-li perdre el fil de les idees.

■ oració

femení literatura i retòrica Discurs pronunciat en públic Una oració fúnebre L’oració inaugural gramàtica Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament o no, que relaciona i concerta un sintagma nominal amb la funció de subjecte amb un sintagma verbal amb la funció de predicat oració composta Oració formada per dues o més oracions o proposicions mitjançant la juxtaposició, la coordinació o la subordinació parts de l’oració Segons la gramàtica tradicional, classes generals de mots, les quals, d’una banda, intenten d’expressar els conceptes de les realitats i, d’una altra,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oracional


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oracional</title>

Partició sil·làbica: o_ra_ci_o_nal
Etimologia: del ll. td. orationalis, íd. 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oració.
  2. masculí litúrgia Llibre litúrgic que conté les oracions utilitzades en la celebració de l’ofici diví.

■ oracional

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oració masculí litúrgia Llibre litúrgic que conté les oracions utilitzades en la celebració de l’ofici diví
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oracioner
| oracionera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oracioner</title>

Partició sil·làbica: o_ra_ci_o_ner
Etimologia: de oració 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu Afeccionat a dir oracions.
  2. masculí i femení Persona que anava de porta en porta dient oracions, especialment la persona que conjurava malalties amb oracions.

■ oracioner
| oracionera

adjectiu Afeccionat a dir oracions masculí i femení Persona que anava de porta en porta dient oracions, especialment la persona que conjurava malalties amb oracions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oracle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oracle</title>

Etimologia: del ll. oracŭlum, íd. 1a font: 1653, DTo.
    masculí
  1. història de les religions
    1. Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies.
    2. Lloc on eren donades les respostes de la divinitat. L’oracle d’Apol·lo a Delfos.
    3. Divinitat que donava l’oracle. Consultar l’oracle.
  2. figuradament
    1. Resposta, opinió, etc., considerada infal·lible.
    2. Persona que hom escolta per la seva saviesa, per la seva ciència o per la seva autoritat en alguna matèria.
  3. Bíblia
    1. Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc.
    2. oracle de Jahvè En la Bíblia, fórmula literària que sol concloure un oracle profètic introduït per Així parla Jahvè.

■ oracle

masculí història de les religions Forma d’endevinació practicada pels pobles antics, consistent en una resposta que era donada per la divinitat a la demanda sobre coses ignotes del passat, del present o del futur, o sobre la manera justa d’actuar en determinades circumstàncies Lloc on eren donades les respostes de la divinitat L’oracle d’Apollo a Delfos Divinitat que donava l’oracle Consultar l’oracle figuradament Resposta, opinió, etc, considerada infallible Persona que hom escolta per la seva saviesa, per la seva ciència o per la seva autoritat en alguna matèria Bíblia Paraula de Déu,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oracular

■ oracular

adjectiu història de les religions Relatiu o pertanyent a l’oracle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orada</title>

Etimologia: del ll. aurata, íd., der. de aurus ‘or’ 1a font: 1324
femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Sparus aurata), amb el cos alt i comprimit, el dors gris clar i els flancs argentats, una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle.

■ orada

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Sparus aurata , amb el cos alt i comprimit, el dors gris clar i els flancs argentats, una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l’opercle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oradeta

oradeta

femení ictiologia Morruda
Traducció