Es mostren 88939 resultats

■ orbament

■ orbament

adverbi Cegament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbar

■ orbar

verb transitiu antigament Fer orb, privar de la vista eixorbar Privar, desposseir, d’una cosa Un poble orbat de llibertat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbe</title>

Etimologia: del ll. orbis ‘cercle; roda’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Òrbita d’un cos celeste.
  2. Pla de l’òrbita d’un cos celeste.
  3. Cos celeste.
  4. Esfera terrestre, terra, món.
  5. Esfera celeste.
  6. Univers, conjunt de totes les coses existents.
  7. Cadascuna de les esferes cristal·lines que, en els models geocèntrics, hom suposava que servien de suport als distints planetes.

■ orbe

masculí Òrbita d’un cos celeste Pla de l’òrbita d’un cos celeste Cos celeste Esfera terrestre, terra, món Esfera celeste Univers, conjunt de totes les coses existents Cadascuna de les esferes cristallines que, en els models geocèntrics, hom suposava que servien de suport als distints planetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orber
| orbera

orber
| orbera

adjectiu i masculí i femení Orbí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbetat

■ orbetat

femení Qualitat d’orb, ceguesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orbí
| orbina

orbí
| orbina

adjectiu i masculí i femení D’Orba Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbicular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbicular</title>

Etimologia: del ll. orbicularis, íd., der. de orbicŭlus ‘rodet’, dimin. de orbis ‘cercle; roda’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu De contorn circular. Orbicular com el disc d’un planeta.
  2. masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular. Orbicular de les parpelles, dels llavis.
  3. masculí anatomia animal Os lenticular.
  4. adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics.
  5. adjectiu Concernent a un orbe. El moviment orbicular dels planetes.

■ orbicular

adjectiu De contorn circular Orbicular com el disc d’un planeta masculí anatomia animal Nom de diferents músculs de forma circular Orbicular de les parpelles, dels llavis masculí anatomia animal Os lenticular adjectiu petrografia Dit de l’estructura d’algunes roques ígnies, com ara granits i diorites, pel fet que presenten capes concèntriques de diferent composició mineralògica, envoltant nuclis que poden ésser xenolítics adjectiu Concernent a un orbe El moviment orbicular dels planetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbicularment

■ orbicularment

adverbi D’una manera orbicular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrbita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òrbita</title>

Etimologia: del ll. orbĭta ‘rodera; cursa’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
  2. àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup.
    1. astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre.
    2. astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat.
    3. posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada.
    4. per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador circular o bé en els esquemes que representen l’estructura atòmica.
    5. figuradament Medi on hom exerceix una activitat; àmbit, esfera.
    6. figuradament Influència que exerceix algú.

■ òrbita

femení anatomia animal Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls àlgebra Donats un grup que opera sobre un espai i un punt de l’espai, conjunt de punts que hom obté multiplicant el punt donat i els elements del grup astronomia Trajectòria que descriu a l’espai un astre astronàutica Camí recorregut per un giny espacial, quan és periòdic i aparentment tancat posar en òrbita astronàutica Situar un giny espacial en una òrbita prèviament determinada per analogia física Trajectòria que descriu una partícula en un accelerador…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orbital


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orbital</title>

Etimologia: de òrbita 1a font: s. XV, Cauliach
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita.
  2. química física
    1. orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom.
    2. orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula.

■ orbital

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’òrbita química física orbital atòmic Cadascuna de les funcions que descriuen l’estat estacionari de l’ona tridimensional associada a un electró que forma part d’un àtom orbital molecular Cadascuna de les funcions d’ona associades a un electró que forma part d’una molècula
Traducció