Es mostren 88939 resultats

■ orejada

■ orejada

femení Acció d’orejar o d’orejar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orejar

■ orejar

verb transitiu Exposar a l’acció de l’oreig, de l’aire airejar Orejar un vestit perquè se’n vagi l’olor de tabac pronominal Anar a fer un volt per orejar-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orella</title>

Etimologia: del ll. auricŭla, dimin. de auris, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    femení
  1. anatomia animal Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid. L’orella interna, externa, mitjana. Tenir mal d’orella. És sord d’una orella. Li parlà a cau d’orella.
    1. especialment anatomia animal Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons.
    2. dreçar les orelles (o l’orella) figuradament Posar molt d’esment a allò que hom diu.
    3. ensenyar l’orella figuradament Revelar, sense voler, una intenció amagada.
    4. estirar (o escalfar) les orelles (a algú) figuradament Infligir-li una correcció.
    5. penjar-se a les orelles (d’algú) figuradament Es diu d’aquell qui demana amb insistència.
    6. treure’s la son de les orelles Deixondir-se, espavilar-se.
    7. veure les orelles (o l’orella) al llop figuradament Trobar-se en greu perill, adonar-se d’una situació difícil pròxima.
    8. veure’s les orelles figuradament Començar a sentir-se fort, fora de perill, etc., després d’una malaltia greu, d’una situació difícil, etc.
    1. fisiologia animal Oïda. Tenir l’orella dura, fina. Ésser dur d’orella, fi d’orella. Un soroll que molesta l’orella. Tenir orella per a la música. Tenir orella.
    2. donar orella Escoltar.
    3. donar orella figuradament Escoltar favorablement.
    4. entrar (una cosa) per una orella i sortir per l’altra No retenir-la, no fer-ne gens de cas.
    5. escoltar amb totes les seves orelles Escoltar atentament.
    6. fer orelles de marxant Fer el sord.
    7. les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret.
    8. prestar orella Escoltar.
    9. prestar orella figuradament Escoltar favorablement.
    10. tancar l’orella (a una petició, a una queixa) No accedir-hi, no fer-ne cas.
    1. Nom donat a diverses peces o parts de peça que per la forma o la disposició són més o menys comparables a una orella o a les orelles d’un animal.
    2. agricultura Orelló.
    3. indústries del calçat Cadascuna de les porcions de pell que surten una de cada costat d’algunes sabates i que s’ajusten a l’empenya del peu mitjançant cordons, cremalleres, etc.
    4. marina, marítim Cadascuna de les dues peces que constitueixen la boca d’una botavara o d’un pic.
    5. oficis manuals Cadascun dels dos apèndixs simètrics que, en alguns martells, desclavadors i altres eines, serveixen per a agafar entre ells la cabota del clau que hom vol arrencar.
    6. oficis manuals Apèndix lateral d’un recipient, sense perforar, que serveix per a agafar-lo.
    7. oficis manuals Apèndix de moltes peces metàl·liques pel qual són subjectades a una altra peça, o part d’una peça, amb cargols.
    8. indústria tèxtil Cadascuna de les peces de cuir, lligades a cada extrem de la brida de cap de taules d’un teler de garrot, que són travessades per la barreta guiatacs.
    9. transports Peça de ferro que, en els camions antics, era disposada damunt d’una roda per tal de fer-ne saltar el fang.
    10. orella de fadrí agricultura Desigualtat en un sembrat que és molt bo per les vores i no ho és per enmig.
    11. orella de gat indústria surera Panna de suro extremament prima que no serveix per a fer-ne taps.
    12. orella de mul marina, marítim Posició de les veles d’una embarcació de dos pals quan surten l’una a babord i l’altra a estribord.
  5. figuradament música Capacitat de distingir auditivament les diferents altures dels sons musicals.
  6. botànica
    1. Gírgola.
    2. orella d’ase Bolet de l’ordre de les pezizals (Otidea onotica).
    3. orella d’ase Trompeta.
    4. orella de conill Bolet de la família de les tricolomatàcies (Clitocybe infundibuliformis).
    5. orella de gat Helvel·la.
    6. orella de gat blanca Barretet.
    7. orella de gat grisa Bolet de l’ordre de les pezizals (Helvella lacunosa), de barret sinuós i cama buida.
    8. orella de Judes Bolet lignícola de la família de les auriculariàcies (Auricularia auricula-judae), de carn elàstica i gelatinosa i mengívol.
    9. orella de llebre Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Bupleurum rigidum), de flors groguenques en umbel·les.
    10. orella de moix Helvel·la.
    11. orella de llebre Bolet de la família de les pezizals (Otidea leporina).
    12. orella de rata Pelosella.
    13. orella d’os farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les gesneriàcies (Ramonda myconi), de fulles en roseta, negroses i peloses, flors violeta i grogues, emprada popularment com a pectoral.
  7. orella de mar zoologia Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, família dels haliòtids (Haliotis tuberculata), amb la conquilla amb un forat per on surten els tentacles, i que és cercat per a obtenir-ne el nacre.

■ orella

femení anatomia animal Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi ambient, tant si és fluid com sòlid L’orella interna, externa, mitjana Tenir mal d’orella És sord d’una orella Li parlà a cau d’orella especialment anatomia animal Estructura pròpia de l’orella externa dels mamífers, que serveix per a percebre amb una més gran eficàcia els sons dreçar les orelles o l’orella figuradament Posar molt d’esment a allò que hom diu ensenyar l’orella figuradament Revelar, sense voler, una intenció amagada estirar o escalfar les orelles a algú figuradament Infligir-…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellada

■ orellada

femení Estirada d’orelles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellal

■ orellal

masculí dialectal Anella de metall que es porta a l’orella com a adorn arracada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orellana</title>

Etimologia: de orella 1a font: s. XV
    femení
  1. [generalment en pl] alimentació, indústries alimentàries Tros de préssec, albercoc o pera tallat en forma de cinta i assecat.
  2. gastronomia Peça llarguera i molt prima de pasta de farina fregida amb ou i llard o amb llet i oli, i que hom sol menjar amb sucre o amb mel, pròpia d’alguns indrets de les Balears.
  3. botànica
    1. Bolet lignícola de la família de les tricolomatàcies (Pleurotus ostreatus), de cama curta i capell excèntric, fosc, i en forma de petxina.
    2. orellana de poll Orellana.

■ orellana

femení generalment en pl alimentació, indústries alimentàries Tros de préssec, albercoc o pera tallat en forma de cinta i assecat gastronomia Peça llarguera i molt prima de pasta de farina fregida amb ou i llard o amb llet i oli, i que hom sol menjar amb sucre o amb mel, pròpia d’alguns indrets de les Balears botànica Bolet lignícola de la família de les tricolomatàcies Pleurotus ostreatus , de cama curta i capell excèntric, fosc, i en forma de petxina orellana de poll Orellana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellar

■ orellar

verb intransitiu Moure les orelles un animal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellat
| orellada

■ orellat
| orellada

adjectiu heràldica Dit de la petxina amb les orelles d’un esmalt diferent Dit de l’animal amb les orelles d’un esmalt diferent del del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oreller

oreller

masculí antigament Coixí per a descansar-hi el cap
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orellera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orellera</title>

Etimologia: de orella
    femení
  1. indumentària Cadascuna de les dues peces d’una gorra o d’un casc que cobreixen o defensen les orelles.
  2. agricultura Cadascuna de les dues peces que en l’arada tradicional porten encaixades les orelles o els orellons.
  3. oficis manuals orella 4 5.
  4. radiotècnia i televisió Auricular sense fils i de petites dimensions, especialment el que fan servir, col·locat dins l’orella, presentadors i tècnics d'un programa per sentir el que s'emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d'altres membres de l'equip.

■ orellera

femení indumentària Cadascuna de les dues peces d’una gorra o d’un casc que cobreixen o defensen les orelles agricultura Cadascuna de les dues peces que en l’arada tradicional porten encaixades les orelles o els orellons oficis manuals orella 4 5 radiotècnia i televisió Auricular sense fils i de petites dimensions, especialment el que fan servir, collocat dins l’orella, presentadors i tècnics d'un programa per sentir el que s'emet per antena i, alhora, per rebre instruccions del control de realització o d'altres membres de l'equip
Traducció