Es mostren 88954 resultats

■ oreneta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oreneta</title>

Etimologia: d’un ll. *hirundĭtta, der. de hĭrŭndo, -ĭnis, íd., que hauria donat un *eroneta i, amb metàtesi, oreneta 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení ornitologia
    1. Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo rustica), de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses.
    2. una oreneta no fa estiu Una flor no fa estiu.
  2. oreneta cuablanca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Delichon urbica), semblant a l’oreneta però amb el carpó blanc.
  3. oreneta cua-rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Hirundo daurica), que té les parts inferiors i el carpó ocracis.
  4. oreneta de ribera Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids (Riparia riparia), de color brunenc amb el pit ocraci i que habita a roquissars i penya-segats.

■ oreneta

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Hirundo rustica , de cua notablement forcada, amb les parts superiors de color blau fosc i les inferiors blanquinoses una oreneta no fa estiu Una flor no fa estiu oreneta cuablanca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Delichon urbica , semblant a l’oreneta però amb el carpó blanc oreneta cua-rogenca Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids Hirundo daurica , que té les parts inferiors i el carpó ocracis oreneta de ribera Ocell de l’ordre dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orenga</title>

Etimologia: del ll. orīgănum, i aquest, del gr. oríganos, íd. 1a font: s. XIV
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Origanum vulgare), de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i emprada també com a condiment.

■ orenga

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades Origanum vulgare , de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i emprada també com a condiment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenol

■ orenol

masculí ictiologia Orenola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orenola</title>

Etimologia: de orendola, variant de orèndola amb dislocació d’accent
    femení
  1. ornitologia Oreneta.
  2. ictiologia Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids (Exocoetus volitans), de cos esvelt i pectorals molt desenvolupades, de color blau i blanc, que pot planar per la superfície de l’aigua i s’alimenta de plàncton.

■ orenola

femení ornitologia Oreneta ictiologia Peix de l’ordre dels beloniformes, de la família dels exocètids Exocoetus volitans , de cos esvelt i pectorals molt desenvolupades, de color blau i blanc, que pot planar per la superfície de l’aigua i s’alimenta de plàncton
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orenyola

■ orenyola

femení ictiologia Orenola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oreopitec

■ oreopitec

masculí antropologia i zoologia Gènere de primats fòssils de la família dels homínids Oreopithecus bambolii , pròxim als homínids i semblant al pòngids actuals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oretà
| oretana


<title type="display">oretà</title>

Homòfon: uretà
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als oretans.
  2. masculí i femení Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura.

oretà
| oretana

història adjectiu Relatiu o pertanyent als oretans masculí i femení Individu d’un poble iber establert a les parts altes de les conques del Guadalquivir i del Segura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orèxia

■ orèxia

femení medicina Desig, apetit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfandat

■ orfandat

femení Estat d’orfe Pensió de què gaudeixen alguns orfes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfe
| òrfena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfe</title>

Etimologia: del ll. td. ŏrphănus, i aquest, del gr. órphanos, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu i masculí i femení
  1. [plural orfes o, antic i dialectal, òrfens] Dit del menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun d’ells dos. Orfe de pare. Orfe de mare. Orfe de pare i mare.
  2. per extensió Mancat d’alguna cosa necessària, especialment de protecció o ajuda. Han crescut orfes de l’afecte patern.

■ orfe
| òrfena

adjectiu i masculí i femení plural orfes o, antic i dialectal , òrfens Dit del menor d’edat que ha perdut el pare i la mare o algun d’ells dos Orfe de pare Orfe de mare Orfe de pare i mare per extensió Mancat d’alguna cosa necessària, especialment de protecció o ajuda Han crescut orfes de l’afecte patern
Informació complementària
Traducció