Es mostren 88939 resultats

■ organicisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organicisme</title>

    masculí
  1. filosofia Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització.
  2. medicina Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica.
  3. sociologia Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius.

■ organicisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització medicina Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica sociologia Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organicista

■ organicista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’organicisme masculí i femení Partidari de l’organicisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organigrama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organigrama</title>

Etimologia: de organi(tzació) i -grama
masculí economia Representació gràfica i esquemàtica de l’organització d’una empresa o institució, l’objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d’ells.

■ organigrama

masculí economia Representació gràfica i esquemàtica de l’organització d’una empresa o institució, l’objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d’ells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organisme</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. biologia
    1. Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet (néixer, créixer i reproduir-se).
    2. Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell.
  2. sociologia i ciències polítiques
    1. Conjunt de persones organitzat o constituït d’una manera conscientment apta per a una finalitat social.
    2. Conjunt d’oficines, dependències o càrrecs que formen un cos o una institució de tipus social o polític.

■ organisme

masculí biologia Entitat biològica unicellular o pluricellular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet néixer, créixer i reproduir-se Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell sociologia i ciències polítiques Conjunt de persones organitzat o constituït d’una manera conscientment apta per a una finalitat social Conjunt d’oficines, dependències o càrrecs que formen un cos o una institució de tipus social o polític
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organista

■ organista

masculí i femení música Artista que toca l’orgue Músic que té al seu càrrec les interpretacions musicals a l’orgue d’una església o catedral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organístic
| organística

■ organístic
| organística

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgue
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzabilitat

■ organitzabilitat

femení Qualitat d’organitzable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzable

■ organitzable

adjectiu Que pot ésser organitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organització</title>

Partició sil·làbica: or_ga_nit_za_ci_ó
Etimologia: de organitzar 1a font: 1736
    femení
    1. Acció d’organitzar o d’organitzar-se;
    2. l’efecte. Encarregar-se de l’organització d’uns jocs florals.
    1. La cosa organitzada. Una organització política.
    2. Manera d’ésser organitzada una cosa. La idea era bona, però l’organització fou desastrosa.
    3. Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada.
    4. organització no governamental [sigla ONG] Associació promoguda per persones que no pertanyen a estaments oficials i que es dedica a tasques assistencials, humanitàries, ecològiques, etc.
  3. organització administrativa dret administratiu Conjunt d’òrgans i dependències en què s’estructuren les administracions públiques.
  4. organització científica del treball organització industrial Conjunt de tècniques utilitzades per augmentar la productivitat del treball industrial.
  5. organització de l’espai geografia Determinació de la funció o de la utilització de les diferents parts d’un territori concret, espai urbà, espai rural, infraestructura, parcs, etc.
  6. organització formal sociologia Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
  7. organització industrial economia Utilització racional i coordinada de les distintes parts d’una empresa, a fi d’aconseguir la màxima eficàcia dels mitjans utilitzats.
  8. organització judicial dret processal Constitució jeràrquica dels poders públics encarregats de l’administració de justícia que determina llurs atribucions i els límits en què poden exercir llur autoritat.
  9. organització social sociologia Entitat específica que denota una situació estable o estructurada de funcionament que comporta una interrelació entre els seus components (persones o grups), els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d’aquesta entitat.
  10. organització territorial dret Conjunt dels ens públics territorials en què s’estructura un estat o una comunitat autònoma.

■ organització

femení Acció d’organitzar o d’organitzar-se l’efecte Encarregar-se de l’organització d’uns jocs florals La cosa organitzada Una organització política Manera d’ésser organitzada una cosa La idea era bona, però l’organització fou desastrosa Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada organització no governamental sigla ONG Associació promoguda per persones que no pertanyen a estaments oficials i que es dedica a tasques assistencials, humanitàries, ecològiques, etc organització administrativa dret administratiu Conjunt d’òrgans i dependències en què s’estructuren…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzador
| organitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzador</title>

Etimologia: de organitzar 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que organitza.
  2. masculí embriologia Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits.
  3. organitzador personal [sigla PDA] informàtica Ordinador de butxaca destinat a funcions de gestió de tasques personals i de comunicació i en el qual, generalment, les dades s’entren amb un llapis electrònic.
  4. organitzador previ ensenyament Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer adquirir.

■ organitzador
| organitzadora

adjectiu i masculí i femení Que organitza masculí embriologia Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits organitzador personal sigla PDA informàtica Ordinador de butxaca destinat a funcions de gestió de tasques personals i de comunicació i en el qual, generalment, les dades s’entren amb un llapis electrònic organitzador previ ensenyament Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer…
Traducció