Es mostren 88954 resultats

■ orfebre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfebre</title>

Etimologia: del fr. orfèvre, i aquest, del ll. auri faber ‘artesà de l’or’ 1a font: 1917, DOrt.
    masculí i femení art i oficis manuals
  1. Artista que treballa objectes d’or, argent i altres metalls preciosos.
  2. per extensió Persona que ven aquests objectes.

■ orfebre

masculí i femení art i oficis manuals Artista que treballa objectes d’or, argent i altres metalls preciosos per extensió Persona que ven aquests objectes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfebreria

■ orfebreria

femení orfebreria Ofici de treballar els metalls preciosos Obra d’orfebre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfenat

■ orfenat

masculí ensenyament Institució on són acollits i educats els infants orfes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfenesa

■ orfenesa

femení Estat d’orfe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfeó</title>

Partició sil·làbica: or_fe_ó
Etimologia: del fr. orphéon, íd., del nom d’Orfeu, músic de la mitologia gr., amb la terminació de odéon ‘edifici per a assaigs musicals’, del gr. ōdeĩon, íd. 1a font: 1888, DLab.
masculí música Societat o agrupació coral.

■ orfeó

masculí música Societat o agrupació coral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeònic
| orfeònica

■ orfeònic
| orfeònica

adjectiu Relatiu o pertanyent als orfeons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfeonista

■ orfeonista

masculí i femení música Membre d’un orfeó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrfic
| òrfica

■ òrfic
| òrfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Orfeu o al moviment religiós anomenat orfisme Misteris òrfics Iniciació òrfica masculí i femení Seguidor o partidari de l’orfisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orfisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orfisme</title>

    masculí
  1. història de les religions Moviment religiós d’iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos.
  2. art Nom donat a la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors.

■ orfisme

masculí història de les religions Moviment religiós d’iniciació, a la Grècia arcaica, que afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos art Nom donat a la pintura construïda sense cap referència a la figuració, sols com una exaltació de la llum i del dinamisme dels colors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òrgan


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òrgan</title>

Compareu: orgue
Etimologia: del ll. ŏrgănum, i aquest, del gr. órganon ‘eina; instrument; element fisiològic’ 1a font: 1843
    masculí
    1. anatomia Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal.
    2. anatomia animal Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix. L’òrgan acústic. Òrgans genitals.
    1. Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció. Els òrgans del govern.
    2. Mitjà de difusió portaveu de les idees d’un grup, partit, entitat, societat, etc. Un diari òrgan del partit socialista.
    3. dret administratiu Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
  3. tecnologia Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.

■ òrgan

masculí anatomia Agrupació de diversos teixits formant una unitat estructural encarregada de l’acompliment d’una funció determinada en el si d’un vegetal o d’un animal anatomia animal Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix L’òrgan acústic Òrgans genitals Instrument o mitjà que serveix per a acomplir una acció Els òrgans del govern Mitjà de difusió portaveu de les idees d’un grup, partit, entitat, societat, etc Un diari òrgan del partit socialista dret administratiu…
Informació complementària
Traducció