Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ organitzar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzar</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: 1474

verb

transitiu Donar (a una cosa) una estructura orgànica, fer-la apta per a funcionar. Organitzar un exèrcit.
transitiu Arranjar, disposar convenientment. Van organitzar la festa de manera molt brillant.
pronominal Posar algú ordre o més ordre en la seva manera de viure, en les seves activitats, sense deixar res a l’atzar. Sap organitzar-se molt bé, per això sempre reïx.

■ organitzar

verb transitiu Donar a una cosa una estructura orgànica, fer-la apta per a funcionar Organitzar un exèrcit transitiu Arranjar, disposar convenientment Van organitzar la festa de manera molt brillant pronominal Posar algú ordre o més ordre en la seva manera de viure, en les seves activitats, sense deixar res a l’atzar Sap organitzar-se molt bé, per això sempre reïx

■ organitzat

| organitzada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzat</title>

Etimologia: de organitzar 1a font: 1498

adjectiu

Que té organització. La seva colla és un grup ben organitzat.
anatomia animal Orgànic.
biologia Que té el caràcter d’un organisme.

■ organitzat

| organitzada

adjectiu Que té organització La seva colla és un grup ben organitzat anatomia animal Orgànic biologia Que té el caràcter d’un organisme

■ organitzatiu

| organitzativa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzatiu</title>

Partició sil·làbica: or_ga_nit_za_tiu

adjectiu Que tendeix a organitzar, que en té capacitat. Aptituds organitzatives.

■ organitzatiu

| organitzativa

adjectiu Que tendeix a organitzar, que en té capacitat Aptituds organitzatives

■ organo-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organo-</title>

Forma prefixada del mot grec órganon, que significa ‘instrument, òrgan’ i que denota relació o connexió amb un òrgan o amb òrgans. Ex.: organologia, organolèptic.

■ organo-

Forma prefixada del mot grec órganon , que significa ‘instrument, òrgan’ i que denota relació o connexió amb un òrgan o amb òrgans Ex organologia, organolèptic

■ organoborà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organoborà</title>

masculí química orgànica Cadascun dels composts resultants de la combinació d’hidrocarburs amb bor.

■ organoborà

masculí química orgànica Cadascun dels composts resultants de la combinació d’hidrocarburs amb bor

■ organoclorat

| organoclorada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organoclorat</title>

química orgànica

adjectiu Dit del compost orgànic que conté clor dins la seva molècula, i especialment dels plaguicides orgànics clorats.
masculí Qualsevol dels composts orgànics que tenen clor com a constituent.

■ organoclorat

| organoclorada

química orgànica adjectiu Dit del compost orgànic que conté clor dins la seva molècula, i especialment dels plaguicides orgànics clorats masculí Qualsevol dels composts orgànics que tenen clor com a constituent

organofosfat

<title type="display">organofosfat</title>

masculí química orgànica i agricultura Nom genèric de diferents fosfats d’alcohols polihidroxílics, emprats com a fertilitzants.

organofosfat

masculí química orgànica i agricultura Nom genèric de diferents fosfats d’alcohols polihidroxílics, emprats com a fertilitzants

■ organofosforat

| organofosforada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organofosforat</title>

química orgànica

adjectiu Dit del compost orgànic que conté fòsfor dins la seva molècula, i especialment dels plaguicides que actuen inhibint la colinesterasa.
masculí Qualsevol dels composts orgànics que tenen fòsfor com a constituent.

■ organofosforat

| organofosforada

química orgànica adjectiu Dit del compost orgànic que conté fòsfor dins la seva molècula, i especialment dels plaguicides que actuen inhibint la colinesterasa masculí Qualsevol dels composts orgànics que tenen fòsfor com a constituent

■ organogen

| organògena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organogen</title>

adjectiu petrografia Dit de la roca que té un origen orgànic, i més pròpiament la formada pel creixement dels propis organismes.

■ organogen

| organògena

adjectiu petrografia Dit de la roca que té un origen orgànic, i més pròpiament la formada pel creixement dels propis organismes

■ organogènesi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organogènesi</title>

femení embriologia Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans.

■ organogènesi

femení embriologia Última fase del desenvolupament embrionari, en la qual les cèllules i els teixits sofreixen transformacions i desplaçaments encaminats a la formació estructural i funcional dels òrgans

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ organitzar

■ organitzat | organitzada

■ organitzat | organitzada

■ organitzatiu | organitzativa

■ organitzatiu | organitzativa

■ organo-

■ organoborà

■ organoclorat | organoclorada

■ organoclorat | organoclorada

organofosfat

■ organofosforat | organofosforada

■ organofosforat | organofosforada

■ organogen | organògena

■ organogen | organògena

■ organogènesi

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ organitzat

| organitzada

■ organitzat

| organitzada

■ organitzatiu

| organitzativa

■ organitzatiu

| organitzativa

■ organoclorat

| organoclorada

■ organoclorat

| organoclorada

■ organofosforat

| organofosforada

■ organofosforat

| organofosforada

■ organogen

| organògena

■ organogen

| organògena

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia