Es mostren 88954 resultats

■ organdí

■ organdí

masculí plural organdís Teixit de cotó amb lligat de tafetà, que ha estat sotmès a l’organdisatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organdisatge

■ organdisatge

masculí indústria tèxtil Aprest al qual són sotmesos determinats teixits de cotó per donar-los un aspecte apergaminat i transparent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgànic
| orgànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgànic</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: s. XV, Cauliach
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d’òrgans. L’estructura orgànica dels animals i de les plantes.
    2. Relatiu als éssers organitzats. Cossos orgànics. Vida orgànica.
    3. Que deriva dels éssers organitzats. Restes orgàniques.
    4. patologia Dit, per oposició a funcional, del trastorn simptomàtic provocat per una alteració anatòmica.
  2. figuradament Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental.
  3. En un mot, dit de la consonant o la vocal que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en qüestió.
  4. química Relatiu o pertanyent a la química orgànica.
  5. arquitectura orgànica arquitectura Arquitectura que tracta d’organitzar les parts d’una construcció en consonància amb el conjunt de l’obra i d’aquesta amb el paisatge de l’entorn.
  6. llei orgànica dret administratiu Llei originada en la constitució d’un estat, que en determina l’organització d’un sector o servei.

■ orgànic
| orgànica

adjectiu Relatiu o pertanyent a un òrgan o un sistema d’òrgans L’estructura orgànica dels animals i de les plantes Relatiu als éssers organitzats Cossos orgànics Vida orgànica Que deriva dels éssers organitzats Restes orgàniques patologia Dit, per oposició a funcional , del trastorn simptomàtic provocat per una alteració anatòmica figuradament Relatiu a les parts essencials d’una cosa, a la seva constitució o estructura, no secundari o accidental En un mot, dit de la consonant o la vocal que té la seva raó d’ésser en l’etimologia del mot en qüestió química Relatiu o pertanyent a la química…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgànicament

■ orgànicament

adverbi Formant un tot organitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organicisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organicisme</title>

    masculí
  1. filosofia Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització.
  2. medicina Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica.
  3. sociologia Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius.

■ organicisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització medicina Teoria mèdica que sosté que tota malaltia té com a causa una lesió orgànica sociologia Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organicista

■ organicista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’organicisme masculí i femení Partidari de l’organicisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organigrama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organigrama</title>

Etimologia: de organi(tzació) i -grama
masculí economia Representació gràfica i esquemàtica de l’organització d’una empresa o institució, l’objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d’ells.

■ organigrama

masculí economia Representació gràfica i esquemàtica de l’organització d’una empresa o institució, l’objecte del qual és identificar les relacions entre els diferents elements i la funció específica de cadascun d’ells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organisme</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. biologia
    1. Entitat biològica unicel·lular o pluricel·lular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet (néixer, créixer i reproduir-se).
    2. Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell.
  2. sociologia i ciències polítiques
    1. Conjunt de persones organitzat o constituït d’una manera conscientment apta per a una finalitat social.
    2. Conjunt d’oficines, dependències o càrrecs que formen un cos o una institució de tipus social o polític.

■ organisme

masculí biologia Entitat biològica unicellular o pluricellular, animal o vegetal, normalment capaç de fer un cicle vital complet néixer, créixer i reproduir-se Conjunt d’òrgans que funcionen coordinadament, formant un tot individual amb vida pròpia i diferenciat de la resta del món exterior a ell sociologia i ciències polítiques Conjunt de persones organitzat o constituït d’una manera conscientment apta per a una finalitat social Conjunt d’oficines, dependències o càrrecs que formen un cos o una institució de tipus social o polític
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organista

■ organista

masculí i femení música Artista que toca l’orgue Músic que té al seu càrrec les interpretacions musicals a l’orgue d’una església o catedral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organístic
| organística

■ organístic
| organística

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orgue
Traducció