Es mostren 88954 resultats

■ organitzabilitat

■ organitzabilitat

femení Qualitat d’organitzable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzable

■ organitzable

adjectiu Que pot ésser organitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organització</title>

Partició sil·làbica: or_ga_nit_za_ci_ó
Etimologia: de organitzar 1a font: 1736
    femení
    1. Acció d’organitzar o d’organitzar-se;
    2. l’efecte. Encarregar-se de l’organització d’uns jocs florals.
    1. La cosa organitzada. Una organització política.
    2. Manera d’ésser organitzada una cosa. La idea era bona, però l’organització fou desastrosa.
    3. Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada.
    4. organització no governamental [sigla ONG] Associació promoguda per persones que no pertanyen a estaments oficials i que es dedica a tasques assistencials, humanitàries, ecològiques, etc.
  3. organització administrativa dret administratiu Conjunt d’òrgans i dependències en què s’estructuren les administracions públiques.
  4. organització científica del treball organització industrial Conjunt de tècniques utilitzades per augmentar la productivitat del treball industrial.
  5. organització de l’espai geografia Determinació de la funció o de la utilització de les diferents parts d’un territori concret, espai urbà, espai rural, infraestructura, parcs, etc.
  6. organització formal sociologia Estructuració social en la qual la racionalitat predomina sobre l’espontaneïtat.
  7. organització industrial economia Utilització racional i coordinada de les distintes parts d’una empresa, a fi d’aconseguir la màxima eficàcia dels mitjans utilitzats.
  8. organització judicial dret processal Constitució jeràrquica dels poders públics encarregats de l’administració de justícia que determina llurs atribucions i els límits en què poden exercir llur autoritat.
  9. organització social sociologia Entitat específica que denota una situació estable o estructurada de funcionament que comporta una interrelació entre els seus components (persones o grups), els quals posseeixen unes característiques que no són manifestes fora d’aquesta entitat.
  10. organització territorial dret Conjunt dels ens públics territorials en què s’estructura un estat o una comunitat autònoma.

■ organització

femení Acció d’organitzar o d’organitzar-se l’efecte Encarregar-se de l’organització d’uns jocs florals La cosa organitzada Una organització política Manera d’ésser organitzada una cosa La idea era bona, però l’organització fou desastrosa Conjunt de persones que pertanyen a un grup o a una associació organitzada organització no governamental sigla ONG Associació promoguda per persones que no pertanyen a estaments oficials i que es dedica a tasques assistencials, humanitàries, ecològiques, etc organització administrativa dret administratiu Conjunt d’òrgans i dependències en què s’estructuren…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzador
| organitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzador</title>

Etimologia: de organitzar 1a font: 1888, DLab.
  1. adjectiu i masculí i femení Que organitza.
  2. masculí embriologia Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits.
  3. organitzador personal [sigla PDA] informàtica Ordinador de butxaca destinat a funcions de gestió de tasques personals i de comunicació i en el qual, generalment, les dades s’entren amb un llapis electrònic.
  4. organitzador previ ensenyament Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer adquirir.

■ organitzador
| organitzadora

adjectiu i masculí i femení Que organitza masculí embriologia Part d’un embrió capaç d’exercir una influència química que en el decurs del desenvolupament embrionari origina processos de diferenciació dels teixits organitzador personal sigla PDA informàtica Ordinador de butxaca destinat a funcions de gestió de tasques personals i de comunicació i en el qual, generalment, les dades s’entren amb un llapis electrònic organitzador previ ensenyament Recurs didàctic que té com a funció establir una relació entre els coneixements previs d’un alumne i els nous coneixements que se li volen fer…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">organitzar</title>

Etimologia: de òrgan 1a font: 1474
    verb
  1. transitiu Donar (a una cosa) una estructura orgànica, fer-la apta per a funcionar. Organitzar un exèrcit.
  2. transitiu Arranjar, disposar convenientment. Van organitzar la festa de manera molt brillant.
  3. pronominal Posar algú ordre o més ordre en la seva manera de viure, en les seves activitats, sense deixar res a l’atzar. Sap organitzar-se molt bé, per això sempre reïx.

■ organitzar

verb transitiu Donar a una cosa una estructura orgànica, fer-la apta per a funcionar Organitzar un exèrcit transitiu Arranjar, disposar convenientment Van organitzar la festa de manera molt brillant pronominal Posar algú ordre o més ordre en la seva manera de viure, en les seves activitats, sense deixar res a l’atzar Sap organitzar-se molt bé, per això sempre reïx
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzat
| organitzada

■ organitzat
| organitzada

adjectiu Que té organització La seva colla és un grup ben organitzat anatomia animal Orgànic biologia Que té el caràcter d’un organisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organitzatiu
| organitzativa

■ organitzatiu
| organitzativa

adjectiu Que tendeix a organitzar, que en té capacitat Aptituds organitzatives
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organo-

■ organo-

Forma prefixada del mot grec órganon , que significa ‘instrument, òrgan’ i que denota relació o connexió amb un òrgan o amb òrgans Ex organologia, organolèptic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organoborà

■ organoborà

masculí química orgànica Cadascun dels composts resultants de la combinació d’hidrocarburs amb bor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ organoclorat
| organoclorada

■ organoclorat
| organoclorada

química orgànica adjectiu Dit del compost orgànic que conté clor dins la seva molècula, i especialment dels plaguicides orgànics clorats masculí Qualsevol dels composts orgànics que tenen clor com a constituent