Es mostren 88954 resultats

■ orgueneria

■ orgueneria

femení música Ofici d’orguener Art o indústria de construir orgues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orguenet

■ orguenet

masculí música Piano de maneta Òrgan portàtil de petites dimensions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgull


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orgull</title>

Etimologia: del germ. frànc. *ŭrgōlī ‘excel·lència’, der. de *ŭrgōl ‘excel·lent’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres. Estar ple d’orgull. Tenir un orgull insuportable.
  2. Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres. Un just orgull. Un noble orgull.
  3. Cosa que és causa d’un legítim orgull. Aquell deixeble era l’orgull del seu mestre.

■ orgull

masculí Excés d’estima de si mateix, dels propis mèrits, que fa que hom es cregui superior als altres Estar ple d’orgull Tenir un orgull insuportable Sentiment legítim de la pròpia dignitat o de les pròpies obres Un just orgull Un noble orgull Cosa que és causa d’un legítim orgull Aquell deixeble era l’orgull del seu mestre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgullar

■ orgullar

verb antigament transitiu Causar, una cosa, orgull a algú Era tan humil, que res no l’orgullava pronominal Ensuperbir-se, agafar orgull
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgullós
| orgullosa

■ orgullós
| orgullosa

adjectiu construït amb el verb ésser Que té orgull 1 És un orgullós construït amb el verb estar Que té orgull 2 Estava orgullós del seu deixeble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orgullosament

■ orgullosament

adverbi Amb orgull
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oricalc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oricalc</title>

Etimologia: del ll. orichalcum (aurichalcum), i aquest, del gr. oreíkhalkos ‘coure de muntanya’, relacionat amb aurum ‘or’ per etimologia popular potser ja en ll
masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries.

■ oricalc

masculí numismàtica Aliatge de metalls a base de coure i de zinc, usat pels romans com a metall amonedable per a les monedes de més valor entre les divisionàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oricteropòdids

oricteropòdids

masculí zoologia plural Família de mamífers tubulidentats, que inclou el porc formiguer singular Mamífer de la família dels oricteropòdids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oricto-

■ oricto-

Forma prefixada del mot grec oryktós , que significa ‘excavat, mineral’ Ex orictografia, orictologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orictognòsia

■ orictognòsia

femení mineralogia Mineralogia
Traducció