Es mostren 88939 resultats

■ orientació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orientació</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_ta_ci_ó
Etimologia: de orientar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinació del lloc on es troba una persona o cosa.
    3. Direcció que cal seguir.
    4. figuradament Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi.
    1. religió Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
    2. arquitectura Forma de construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. per extensió arquitectura Direcció que tenen les sinagogues o mesquites envers Jerusalem o la Meca, respectivament.
  3. pedagogia
    1. orientació escolar Procés mitjançant el qual hom suggereix i aconsella les possibles solucions als problemes que travessen un alumne o un centre escolar.
    2. orientació professional Procés pel qual una persona o institució aconsella una altra persona sobre l’elecció de la seva professió.

■ orientació

femení Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals Determinació del lloc on es troba una persona o cosa Direcció que cal seguir figuradament Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc, perquè sàpiga manejar-s’hi religió Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important arquitectura Forma de construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental per extensió arquitectura Direcció que tenen les sinagogues o mesquites…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientador
| orientadora

■ orientador
| orientadora

adjectiu Que orienta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oriental</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tal
Etimologia: del ll. td. orientalis, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’orient.
    2. cristianisme Relatiu o pertanyent a les esglésies d’orient i a llurs tradicions. Església Oriental. Litúrgia oriental.
    3. Situat a l’orient. Països orientals.
    4. joieria Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
  2. masculí i femení Habitant d’un país o d’una regió oriental, d’orient.
  3. adjectiu biogeografia
    1. Relatiu o pertanyent al regne oriental.
    2. regne oriental Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix.

■ oriental

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orient cristianisme Relatiu o pertanyent a les esglésies d’orient i a llurs tradicions Església Oriental Litúrgia oriental Situat a l’orient Països orientals joieria Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles masculí i femení Habitant d’un país o d’una regió oriental, d’orient adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent al regne oriental regne oriental Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orientàlid
| orientàlida


<title type="display">orientàlid</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tà_lid
    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça orientàlida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça orientàlida o als seus representants.
  3. raça orientàlida Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, Aràbia, Mesopotàmia i Palestina.

orientàlid
| orientàlida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça orientàlida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça orientàlida o als seus representants raça orientàlida Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, Aràbia, Mesopotàmia i Palestina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalisme

■ orientalisme

masculí Afecció per la vida i la cultura dels pobles orientals Orientalística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalista

■ orientalista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orientalisme masculí i femení Estudiós de les cultures, llengües, etc, dels pobles orientals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalística

■ orientalística

femení Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orientalització

orientalització

femení Acció d’orientalitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalitzar

■ orientalitzar

verb transitiu Fer adoptar els costums orientals intransitiu Imitar les formes de vida o de cultura dels pobles orientals pronominal Adoptar formes de vida o de cultura orientals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orientar</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tar
Etimologia: de orient 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Col·locar una cosa en una posició determinada respecte als punts cardinals. Un edifici que és molt ben orientat. La casa és orientada vers el sud-oest.
    2. especialment Construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. orientar un mapa (o un pla) Posar-lo de manera que els seus costats est, nord, etc., mirin respectivament a l’est, al nord, etc.
  2. transitiu
    1. Determinar la posició d’una persona o d’una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinar on és la direcció que una persona o cosa ha de seguir. Orienteu bé el visitant, que no es perdi. Em podeu orientar per a anar al santuari?
    1. transitiu figuradament Informar algú de l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi. Un fullet explicatiu per a orientar la gent sobre un tema. Quan et van informar sobre això et van orientar malament.
    2. pronominal Adquirir els elements de judici necessaris sobre una qüestió per a poder actuar convenientment. La informació que rebo sobre aquest tema és confusa i no m’oriento.
  4. transitiu nàutica
    1. Disposar una vela o les veles de manera que rebin el vent amb l’angle més avantatjós per a la propulsió.
    2. Determinar i marcar, en una carta o en un pla, la direcció nord-sud per tal de conèixer la situació de cadascuna de les seves parts respecte als quatre punts cardinals.

■ orientar

verb transitiu Collocar una cosa en una posició determinada respecte als punts cardinals Un edifici que és molt ben orientat La casa és orientada vers el sud-oest especialment Construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental orientar un mapa o un pla Posar-lo de manera que els seus costats est, nord, etc, mirin respectivament a l’est, al nord, etc transitiu Determinar la posició d’una persona o d’una cosa amb relació als punts cardinals Determinar on és la direcció que una persona o cosa ha de seguir Orienteu bé el…
Informació complementària
Traducció