Es mostren 88954 resultats

■ orictografia

■ orictografia

femení mineralogia Descripció dels minerals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orictologia

orictologia

femení geologia Mineralogia Paleontologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orictològic
| orictològica

orictològic
| orictològica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent a l’orictologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orient


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orient</title>

Partició sil·làbica: o_ri_ent
Etimologia: del ll. oriens, -ntis, participi pres. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
    1. El punt de l’horitzó per on surt el sol, llevant.
    2. La part de la Terra que mira a llevant (oposat a occident).
    1. Regions o territoris orientals.
    2. Orient Llunyà (o Extrem Orient) Nom donat a les terres més orientals d’Àsia i d’Oceania.
    3. Orient Mitjà Nom donat a les terres compreses entre l’Extrem Orient i el Pròxim Orient.
    4. Orient Mitjà impròpiament Pròxim Orient.
    5. Pròxim Orient Nom donat als països de la conca oriental de la Mediterrània, incloent-hi Líbia i Egipte.
    1. Lloc on es troba o opera una lògia.
    2. Gran Orient Organisme que agrupa les lògies d’un país, dirigit pel gran mestre i pel gran consell.
  4. joieria Cor blanc i brillant de les perles que les fa més estimades.

■ orient

masculí El punt de l’horitzó per on surt el sol, llevant La part de la Terra que mira a llevant oposat a occident Regions o territoris orientals Orient Llunyà o Extrem Orient Nom donat a les terres més orientals d’Àsia i d’Oceania Orient Mitjà Nom donat a les terres compreses entre l’Extrem Orient i el Pròxim Orient Orient Mitjà impròpiament Pròxim Orient Pròxim Orient Nom donat als països de la conca oriental de la Mediterrània, incloent-hi Líbia i Egipte Lloc on es troba o opera una lògia Gran Orient Organisme que agrupa les lògies d’un país, dirigit pel gran mestre i pel gran consell…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orientació</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_ta_ci_ó
Etimologia: de orientar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinació del lloc on es troba una persona o cosa.
    3. Direcció que cal seguir.
    4. figuradament Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi.
    1. religió Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important.
    2. arquitectura Forma de construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. per extensió arquitectura Direcció que tenen les sinagogues o mesquites envers Jerusalem o la Meca, respectivament.
  3. pedagogia
    1. orientació escolar Procés mitjançant el qual hom suggereix i aconsella les possibles solucions als problemes que travessen un alumne o un centre escolar.
    2. orientació professional Procés pel qual una persona o institució aconsella una altra persona sobre l’elecció de la seva professió.

■ orientació

femení Determinació de la posició d’una persona o una cosa amb relació als punts cardinals Determinació del lloc on es troba una persona o cosa Direcció que cal seguir figuradament Informació donada a algú sobre l’estat d’un afer, etc, perquè sàpiga manejar-s’hi religió Actitud religiosa consistent a pregar en direcció a l’eixida del sol o bé de cara a algun santuari important arquitectura Forma de construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental per extensió arquitectura Direcció que tenen les sinagogues o mesquites…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientador
| orientadora

■ orientador
| orientadora

adjectiu Que orienta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriental


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oriental</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tal
Etimologia: del ll. td. orientalis, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’orient.
    2. cristianisme Relatiu o pertanyent a les esglésies d’orient i a llurs tradicions. Església Oriental. Litúrgia oriental.
    3. Situat a l’orient. Països orientals.
    4. joieria Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles.
  2. masculí i femení Habitant d’un país o d’una regió oriental, d’orient.
  3. adjectiu biogeografia
    1. Relatiu o pertanyent al regne oriental.
    2. regne oriental Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix.

■ oriental

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orient cristianisme Relatiu o pertanyent a les esglésies d’orient i a llurs tradicions Església Oriental Litúrgia oriental Situat a l’orient Països orientals joieria Dit d’alguna varietat de color de certs minerals i perles masculí i femení Habitant d’un país o d’una regió oriental, d’orient adjectiu biogeografia Relatiu o pertanyent al regne oriental regne oriental Regne biogeogràfic que engloba la regió situada entre l’Himàlaia i l’oceà Pacífic, i amb límits poc clars amb el regne australopapú i amb l’afromalgaix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orientàlid
| orientàlida


<title type="display">orientàlid</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tà_lid
    antropologia física
  1. masculí i femení Individu de la raça orientàlida.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça orientàlida o als seus representants.
  3. raça orientàlida Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, Aràbia, Mesopotàmia i Palestina.

orientàlid
| orientàlida

antropologia física masculí i femení Individu de la raça orientàlida adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça orientàlida o als seus representants raça orientàlida Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, Aràbia, Mesopotàmia i Palestina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalisme

■ orientalisme

masculí Afecció per la vida i la cultura dels pobles orientals Orientalística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalista

■ orientalista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orientalisme masculí i femení Estudiós de les cultures, llengües, etc, dels pobles orientals
Traducció