Es mostren 88954 resultats

■ orientalística

■ orientalística

femení Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orientalització

orientalització

femení Acció d’orientalitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientalitzar

■ orientalitzar

verb transitiu Fer adoptar els costums orientals intransitiu Imitar les formes de vida o de cultura dels pobles orientals pronominal Adoptar formes de vida o de cultura orientals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orientar</title>

Partició sil·làbica: o_ri_en_tar
Etimologia: de orient 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Col·locar una cosa en una posició determinada respecte als punts cardinals. Un edifici que és molt ben orientat. La casa és orientada vers el sud-oest.
    2. especialment Construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental.
    3. orientar un mapa (o un pla) Posar-lo de manera que els seus costats est, nord, etc., mirin respectivament a l’est, al nord, etc.
  2. transitiu
    1. Determinar la posició d’una persona o d’una cosa amb relació als punts cardinals.
    2. Determinar on és la direcció que una persona o cosa ha de seguir. Orienteu bé el visitant, que no es perdi. Em podeu orientar per a anar al santuari?
    1. transitiu figuradament Informar algú de l’estat d’un afer, etc., perquè sàpiga manejar-s’hi. Un fullet explicatiu per a orientar la gent sobre un tema. Quan et van informar sobre això et van orientar malament.
    2. pronominal Adquirir els elements de judici necessaris sobre una qüestió per a poder actuar convenientment. La informació que rebo sobre aquest tema és confusa i no m’oriento.
  4. transitiu nàutica
    1. Disposar una vela o les veles de manera que rebin el vent amb l’angle més avantatjós per a la propulsió.
    2. Determinar i marcar, en una carta o en un pla, la direcció nord-sud per tal de conèixer la situació de cadascuna de les seves parts respecte als quatre punts cardinals.

■ orientar

verb transitiu Collocar una cosa en una posició determinada respecte als punts cardinals Un edifici que és molt ben orientat La casa és orientada vers el sud-oest especialment Construir una església amb el seu eix longitudinal anant de ponent a llevant i el seu altar major situat a l’extrem oriental orientar un mapa o un pla Posar-lo de manera que els seus costats est, nord, etc, mirin respectivament a l’est, al nord, etc transitiu Determinar la posició d’una persona o d’una cosa amb relació als punts cardinals Determinar on és la direcció que una persona o cosa ha de seguir Orienteu bé el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orientatiu
| orientativa

■ orientatiu
| orientativa

adjectiu Orientador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orífex

■ orífex

masculí i femení plural orífexs art Artífex que treballa en or
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orifici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orifici</title>

Etimologia: del ll. orificium, íd., comp. de os ‘boca’ i facere ‘fer’ 1a font: s. XV, Cauliach
    masculí
  1. Obertura que forma l’entrada d’una cavitat.
  2. anatomia animal Obertura d’entrada o de sortida d’un conducte o d’una cavitat corporal.

■ orifici

masculí Obertura que forma l’entrada d’una cavitat anatomia animal Obertura d’entrada o de sortida d’un conducte o d’una cavitat corporal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oriflama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oriflama</title>

Etimologia: del fr. oriflamme ‘flama (en el sentit de ‘banderola’) d’or’, i aquest, del b. ll. auriflamma (aurea flamma) ‘flama d’or’ 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
  1. història Estendard de l’abadia de Saint Denis (França), que fou adoptat pels reis francesos.
  2. per extensió Estendard, penó, bandera.
  3. heràldica Estendard d’or i gules.

■ oriflama

femení història Estendard de l’abadia de Saint Denis França, que fou adoptat pels reis francesos per extensió Estendard, penó, bandera heràldica Estendard d’or i gules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

origami

origami

masculí art Al Japó, plegatge de paper
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ origen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">origen</title>

Etimologia: del ll. origo, -ĭnis, íd., der. de orīri ‘llevar-se; sortir el sol; tenir origen’ 1a font: 1492
    masculí
    1. Allò de què una cosa procedeix o arrenca. Aquell invent fou l’origen de la seva fortuna. L’origen d’una paraula. L’origen d’un riu.
    2. Moment de la naixença d’una cosa, el seu començament.
    3. a l’origen locució adverbial Al començament.
  2. matemàtiques
    1. Zero en una escala qualsevol.
    2. Punt on es tallen els eixos i els plans d’un sistema de coordenades.
    3. El primer dels dos punts que determinen un vector.
  3. denominació d’origen alimentació, indústries alimentàries Denominació d’un país, d’una regió o localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una original concurrència de factors.

■ origen

masculí Allò de què una cosa procedeix o arrenca Aquell invent fou l’origen de la seva fortuna L’origen d’una paraula L’origen d’un riu Moment de la naixença d’una cosa, el seu començament a l’origen locució adverbial Al començament matemàtiques Zero en una escala qualsevol Punt on es tallen els eixos i els plans d’un sistema de coordenades El primer dels dos punts que determinen un vector denominació d’origen alimentació, indústries alimentàries Denominació d’un país, d’una regió o localitat, que designa un producte que n’és originari, les qualitats específiques del qual són degudes a una…
Informació complementària
Traducció