Es mostren 88939 resultats

■ orlador
| orladora

■ orlador
| orladora

masculí i femení Persona que fa orles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orlar

■ orlar

verb transitiu Fer, posar, l’orla Orlar una cortina, un escrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orleanisme

■ orleanisme

masculí història A França, corrent polític sorgit sota la Restauració i aglutinat entorn de Lluís Felip d’Orleans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orleanista


<title type="display">orleanista</title>

Partició sil·làbica: or_le_a_nis_ta
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orleanisme.
  2. masculí i femení A França, partidari de la restauració monàrquica a favor de la branca borbònica dels Orleans.

orleanista

història adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orleanisme masculí i femení A França, partidari de la restauració monàrquica a favor de la branca borbònica dels Orleans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orló</title>

Etimologia: de l’angl. orlon, marca registrada creada als Estats Units el 1948, amb la terminació de nylon, per l’empresa Du Pont de Nemours
masculí indústria tèxtil Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques formades per llargues cadenes de poliacrilonitril.

■ orló

masculí indústria tèxtil Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques formades per llargues cadenes de poliacrilonitril
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ormeig</title>

Partició sil·làbica: or_meig
Etimologia: de ormejar 1a font: s. XV, Ausiàs
    masculí
  1. Acció d’ormejar.
  2. Conjunt dels arreus d’un animal.
  3. marina, marítim aparell 7 i 8.
  4. oficis manuals
    1. Conjunt de les eines o dels instruments d’un ofici o d’una feina.
    2. Conjunt dels accessoris d’un aparell, d’una màquina. L’ormeig d’un teler.
  5. pesca Nom genèric dels conjunts d’elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc.

■ ormeig

masculí Acció d’ormejar Conjunt dels arreus d’un animal marina, marítim aparell 7 i 8 oficis manuals Conjunt de les eines o dels instruments d’un ofici o d’una feina Conjunt dels accessoris d’un aparell, d’una màquina L’ormeig d’un teler pesca Nom genèric dels conjunts d’elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormejar

■ ormejar

verb transitiu aparellar 1 1 Arrear marina, marítim aparellar 1 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ormí</title>

Etimologia: del ll. horminum, i aquest, del gr. hórminon, íd. 1a font: 1617
masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Salvia horminum), de fulles ovades i flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes.

■ ormí

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades Salvia horminum , de fulles ovades i flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Orn

Orn

símbol química inorgànica i bioquímica ornitina 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornadament

■ ornadament

adverbi Amb ornament
Traducció