Es mostren 88940 resultats

■ orla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orla</title>

Etimologia: probablement d’un ll. vg. *ōrŭla, dimin. de ōra ‘vora’ 1a font: 1275
    femení
    1. art Adorn dibuixat, gravat, imprès o brodat a les vores d’un paper, un pergamí, una fotografia o un tapís.
    2. Làmina orlada on hi ha les fotografies amb llegendes al·lusives a les persones que han cursat uns estudis plegats, treballat en una obra col·lectiva, etc.
  2. arquitectura Filet que corre per sota les motllures, adornades amb ovals d’un capitell.
  3. construcció naval Part del costat d’una embarcació que sobresurt del pla de la coberta, tot fent barana.
  4. arts gràfiques Vinyeta.
  5. heràldica Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’aquesta igual a la seva amplària, que és la de la meitat de la bordura.
  6. indumentària i indústria tèxtil Adorn tirat que es posa a la vora d’un vestit o d’una peça de roba.

■ orla

femení art Adorn dibuixat, gravat, imprès o brodat a les vores d’un paper, un pergamí, una fotografia o un tapís Làmina orlada on hi ha les fotografies amb llegendes allusives a les persones que han cursat uns estudis plegats, treballat en una obra collectiva, etc arquitectura Filet que corre per sota les motllures, adornades amb ovals d’un capitell construcció naval Part del costat d’una embarcació que sobresurt del pla de la coberta, tot fent barana arts gràfiques Vinyeta heràldica Peça consistent en una bordura a l’interior de l’escut sense tocar-ne la vora i a una distància d’aquesta…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orlador
| orladora

■ orlador
| orladora

masculí i femení Persona que fa orles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orlar

■ orlar

verb transitiu Fer, posar, l’orla Orlar una cortina, un escrit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orleanisme

■ orleanisme

masculí història A França, corrent polític sorgit sota la Restauració i aglutinat entorn de Lluís Felip d’Orleans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

orleanista


<title type="display">orleanista</title>

Partició sil·làbica: or_le_a_nis_ta
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orleanisme.
  2. masculí i femení A França, partidari de la restauració monàrquica a favor de la branca borbònica dels Orleans.

orleanista

història adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orleanisme masculí i femení A França, partidari de la restauració monàrquica a favor de la branca borbònica dels Orleans
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orló</title>

Etimologia: de l’angl. orlon, marca registrada creada als Estats Units el 1948, amb la terminació de nylon, per l’empresa Du Pont de Nemours
masculí indústria tèxtil Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques formades per llargues cadenes de poliacrilonitril.

■ orló

masculí indústria tèxtil Nom amb el qual són coneguts els filaments i les fibres sintètiques formades per llargues cadenes de poliacrilonitril
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ormeig</title>

Partició sil·làbica: or_meig
Etimologia: de ormejar 1a font: s. XV, Ausiàs
    masculí
  1. Acció d’ormejar.
  2. Conjunt dels arreus d’un animal.
  3. marina, marítim aparell 7 i 8.
  4. oficis manuals
    1. Conjunt de les eines o dels instruments d’un ofici o d’una feina.
    2. Conjunt dels accessoris d’un aparell, d’una màquina. L’ormeig d’un teler.
  5. pesca Nom genèric dels conjunts d’elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc.

■ ormeig

masculí Acció d’ormejar Conjunt dels arreus d’un animal marina, marítim aparell 7 i 8 oficis manuals Conjunt de les eines o dels instruments d’un ofici o d’una feina Conjunt dels accessoris d’un aparell, d’una màquina L’ormeig d’un teler pesca Nom genèric dels conjunts d’elements que constitueixen un estri de pescar, com arts, canyes, palangres, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormejar

■ ormejar

verb transitiu aparellar 1 1 Arrear marina, marítim aparellar 1 4
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ormí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ormí</title>

Etimologia: del ll. horminum, i aquest, del gr. hórminon, íd. 1a font: 1617
masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Salvia horminum), de fulles ovades i flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes.

■ ormí

masculí botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades Salvia horminum , de fulles ovades i flors rosades o violàcies, agrupades en inflorescències espiciformes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Orn

Orn

símbol química inorgànica i bioquímica ornitina 1