Es mostren 88940 resultats

■ ornadament

■ ornadament

adverbi Amb ornament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ornament</title>

Etimologia: del ll. ornamentum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Allò que s’afegeix a una cosa per embellir-la o adornar-la.
  2. plural heràldica Acompanyament.
  3. música Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la.
  4. ornament litúrgic (o simplement ornament) indumentària i litúrgia Cadascun dels vestits o peces propis dels ministres del culte amb els quals aquests es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.

■ ornament

masculí Allò que s’afegeix a una cosa per embellir-la o adornar-la plural heràldica Acompanyament música Conjunt de notes, improvisades o bé previstes, que figuren en una partitura musical com a afegit o embelliment d’una línia melòdica, sense alterar-la ornament litúrgic o simplement ornament indumentària i litúrgia Cadascun dels vestits o peces propis dels ministres del culte amb els quals aquests es revesteixen durant les celebracions litúrgiques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornamentació

■ ornamentació

femení Acció d’ornamentar l’efecte Conjunt d’ornaments que s’afegeixen a alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornamental

■ ornamental

adjectiu Que concerneix l’ornament Que serveix d’ornament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornamentar

■ ornamentar

verb transitiu Embellir amb ornaments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornamentista

■ ornamentista

masculí i femení Artista que es dedica a treballs d’ornamentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornar

■ ornar

verb transitiu Adornar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orni</title>

Etimologia: d’origen incert, potser creat en l’argot estudiantil del gr. órnion ‘ocellet’ o potser deformació de l’expressió fer el borni, en el sentit de ‘no voler veure-hi’ 1a font: s. XVIII
masculí
  • Mot emprat en l’expressió fer l’orni locució verbal Fer el desentès.

    • ■ orni

    masculí Mot emprat en l’expressió fer l’orni locució verbal Fer el desentès
    Informació complementària
    Traducció
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ■ ornit-

    ■ ornit-

    Forma prefixada del mot grec órnis, órnithos , que significa ‘ocell’ Ex ornitosi
    Gran Diccionari de la llengua catalana

    ornític
    | ornítica


    <title type="display">ornític</title>

    Etimologia: formació culta analògica sobre la base del gr. órnis, órnithos ‘ocell’
      adjectiu ornitologia
    1. Relatiu o pertanyent als ocells.
    2. Que té caràcter d’ocell.

    ornític
    | ornítica

    adjectiu ornitologia Relatiu o pertanyent als ocells Que té caràcter d’ocell
    Traducció