Es mostren 88939 resultats

■ ornitomància

■ ornitomància

femení ocultisme Endevinació fonamentada en l’observació del cant o bé del vol dels ocells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitònim

■ ornitònim

masculí lingüística Nom d’ocell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitonímia

■ ornitonímia

femení lingüística Estudi dels ornitònims Conjunt d’ornitònims
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitonímic
| ornitonímica

■ ornitonímic
| ornitonímica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a l’ornitonímia
Gran Diccionari de la llengua catalana

ornitopelvians

ornitopelvians

masculí plural paleontologia i zoologia Ornitisquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitòpodes

■ ornitòpodes

masculí plural paleontologia Ornitisquis
Gran Diccionari de la llengua catalana

ornitòpter


<title type="display">ornitòpter</title>

masculí aeronàutica Aerodina que s’aguanta per la reacció de l’aire sobre superfícies sostenidores dotades d’un moviment semblant a l’aleteig dels ocells i que constitueixen l’únic sistema de propulsió de l’aparell.

ornitòpter

masculí aeronàutica Aerodina que s’aguanta per la reacció de l’aire sobre superfícies sostenidores dotades d’un moviment semblant a l’aleteig dels ocells i que constitueixen l’únic sistema de propulsió de l’aparell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitorrinc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ornitorrinc</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ornitorinc]

Etimologia: de ornito- i -rinc 1a font: 1888, DLab.
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids (Ornithorhynchus anatinus), de cos aplanat, cua ampla i deprimida, pèl de color castany, de costums aquàtics i gran nedador.

■ ornitorrinc

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids Ornithorhynchus anatinus , de cos aplanat, cua ampla i deprimida, pèl de color castany, de costums aquàtics i gran nedador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitorrínquids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ornitorrínquids</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ornitorínquids]
    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers prototeris de l’ordre dels monotremes, caracteritzats per la presència de bec i hàbits aquàtics, que comprèn un únic gènere (Ornithorhynchus) i una única espècie (O. anatinus), l’ornitorrinc.
  2. singular Mamífer de la família dels ornitorrínquids.

■ ornitorrínquids

masculí zoologia plural Família de mamífers prototeris de l’ordre dels monotremes, caracteritzats per la presència de bec i hàbits aquàtics, que comprèn un únic gènere Ornithorhynchus i una única espècie O anatinus , l’ornitorrinc singular Mamífer de la família dels ornitorrínquids
Gran Diccionari de la llengua catalana

ornitosi

ornitosi

femení patologia Malaltia infecciosa rara, produïda per bacteris del gènere Miyagawanella i transmesa per diversos ocells