Es mostren 88954 resultats

ornitòpter


<title type="display">ornitòpter</title>

masculí aeronàutica Aerodina que s’aguanta per la reacció de l’aire sobre superfícies sostenidores dotades d’un moviment semblant a l’aleteig dels ocells i que constitueixen l’únic sistema de propulsió de l’aparell.

ornitòpter

masculí aeronàutica Aerodina que s’aguanta per la reacció de l’aire sobre superfícies sostenidores dotades d’un moviment semblant a l’aleteig dels ocells i que constitueixen l’únic sistema de propulsió de l’aparell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitorrinc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ornitorrinc</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ornitorinc]

Etimologia: de ornito- i -rinc 1a font: 1888, DLab.
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids (Ornithorhynchus anatinus), de cos aplanat, cua ampla i deprimida, pèl de color castany, de costums aquàtics i gran nedador.

■ ornitorrinc

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids Ornithorhynchus anatinus , de cos aplanat, cua ampla i deprimida, pèl de color castany, de costums aquàtics i gran nedador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ornitorrínquids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ornitorrínquids</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ornitorínquids]
    masculí zoologia
  1. plural Família de mamífers prototeris de l’ordre dels monotremes, caracteritzats per la presència de bec i hàbits aquàtics, que comprèn un únic gènere (Ornithorhynchus) i una única espècie (O. anatinus), l’ornitorrinc.
  2. singular Mamífer de la família dels ornitorrínquids.

■ ornitorrínquids

masculí zoologia plural Família de mamífers prototeris de l’ordre dels monotremes, caracteritzats per la presència de bec i hàbits aquàtics, que comprèn un únic gènere Ornithorhynchus i una única espècie O anatinus , l’ornitorrinc singular Mamífer de la família dels ornitorrínquids
Gran Diccionari de la llengua catalana

ornitosi

ornitosi

femení patologia Malaltia infecciosa rara, produïda per bacteris del gènere Miyagawanella i transmesa per diversos ocells
Gran Diccionari de la llengua catalana

ornitures

ornitures

masculí plural ornitologia Neornites
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oro


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oro</title>

Etimologia: del cast. oro, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí jocs d’entreteniment
  1. plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures que representen monedes d’or.
  2. singular Carta d’aquest coll.

■ oro

masculí jocs d’entreteniment plural Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures que representen monedes d’or singular Carta d’aquest coll
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oró

■ oró

masculí Cofí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oro-

■ oro-

Forma prefixada del mot grec óros , que significa ‘muntanya’ Ex orografia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orobancàcies

■ orobancàcies

femení botànica plural Família de personades, integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels sense clorofilla, de flors pentàmeres i fruits en càpsula singular Planta de la família de les orobancàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ orobanque

■ orobanque

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies paràsites de la família de les orobancàcies Orobanche sp , de fulles esquamiformes, flors en espiga o en raïm, fruits capsulars i que solen causar estralls en certs conreus
Traducció