Es mostren 88940 resultats

■ abassegador
| abassegadora

■ abassegador
| abassegadora

adjectiu Que abassega adjectiu i masculí i femení Acaparador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abassegament

■ abassegament

masculí Acció d’abassegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abassegar

■ abassegar

verb transitiu Arreplegar i retenir d’alguna cosa tot el que hom pot, tot el que hi ha Abassegar or i argent acaparar 2 i 3 absorbir 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abast1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abast</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de abastar
    masculí
    1. Distància a la qual hom pot arribar a tocar o a heure una cosa.
    2. a l’abast locució adverbial En disposició d’ésser abastat. No tinc el diccionari a l’abast.
    3. a l’abast de locució prepositiva En situació de poder-ho abastar. A l’abast de la mà.
    4. a l’abast de locució prepositiva figuradament Una conferència a l’abast del públic.
  2. balística Distància horitzontal entre el punt d’origen i el punt de caiguda d’un projectil. Abast màxim.
  3. física
    1. Distància a la qual arriba l’efecte eficaç d’una radiació. L’abast d’un radar, d’un emissor radiofònic, d’un far.
    2. Distància màxima a la qual es fa sentir una acció física.
  4. matemàtiques Conjunt de tots els valors que una funció assigna a una variable. S’anomena també recorregut, especialment en el cas de variables ordenades linealment i en estadística.
  5. abast efectiu metrologia Amplitud dels valors de la magnitud a mesurar per un instrument de mesura.
  6. donar l’abast Abastar a fer una tasca. Érem molts, però no donàvem l’abast.
  7. fora d’abast matemàtiques i informàtica Situació característica d’un valor que no pertany a un abast o camp de variació donat.



    8. Vegeu també:
    abast2

■ abast1

masculí Distància a la qual hom pot arribar a tocar o a heure una cosa a l’abast locució adverbial En disposició d’ésser abastat No tinc el diccionari a l’abast a l’abast de locució prepositiva En situació de poder-ho abastar A l’abast de la mà a l’abast de locució prepositiva figuradament Una conferència a l’abast del públic balística Distància horitzontal entre el punt d’origen i el punt de caiguda d’un projectil Abast màxim física Distància a la qual arriba l’efecte eficaç d’una radiació L’abast d’un radar, d’un emissor radiofònic, d’un far Distància màxima a la qual es fa sentir una acció…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abast2

■ abast2

masculí abastament 2 donar abast de farina, oli, etc Abastar-ne, fornir-ne Van donar abast de pa a la població Vegeu també abast 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastable

■ abastable

adjectiu abastador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastador1
| abastadora

■ abastador1
| abastadora

adjectiu Que es pot abastar Vegeu també abastador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastador2
| abastadora

■ abastador2
| abastadora

adjectiu i masculí i femení Que abasta o proveeix Les indústries abastadores Els abastadors de carn Vegeu també abastador 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abastament</title>

Etimologia: de abastar
    masculí
    1. Acció d’abastar;
    2. l’efecte.
  2. Provisió de béns de consum immediat amb els quals són satisfetes les primeres necessitats d’una població, d’un exèrcit, etc.
  3. aeronàutica
    1. abastament en vol Subministrament de combustible d’un avió (cisterna) a un segon avió.
    2. avió d’abastament Avió que abasta en vol un altre avió.

■ abastament

masculí Acció d’abastar l’efecte Provisió de béns de consum immediat amb els quals són satisfetes les primeres necessitats d’una població, d’un exèrcit, etc aeronàutica abastament en vol Subministrament de combustible d’un avió cisterna a un segon avió avió d’abastament Avió que abasta en vol un altre avió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abastar</title>

Compareu: bastar
Etimologia: de bastar
    verb
  1. intransitiu Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d’arribar (a alguna cosa). No abastar a entendre una cosa.
  2. intransitiu Arribar a tocar (una cosa distant). Amb la mà abasta al llum.
  3. transitiu Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar nius d’un arbre.
  4. transitiu Fornir de provisions. Abastar una regió.

■ abastar

verb intransitiu Ésser capaç per grandària, alçària, potència, d’arribar a alguna cosa No abastar a entendre una cosa intransitiu Arribar a tocar una cosa distant Amb la mà abasta al llum transitiu Heure, allargant la mà o fent servir algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant Abastar nius d’un arbre transitiu Fornir de provisions Abastar una regió
Informació complementària
Traducció