Es mostren 88939 resultats

orquiocele

orquiocele

orquitis

orquitis

orri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orri</title>

Accessory
Etimologia: del ll. hŏrreum ‘graner’ 1a font: s. XIII, Vides
Body
    masculí
  1. ramaderia
    1. Lloc on hom muny les ovelles i fa el formatge.
    2. fer orri Munyir les ovelles, especialment a l’orri.
  2. anar (o anar-se’n) en orri (o en orris) Anar o ésser, una cosa, mal aconduïda, desordenada.
  3. en (o a) orri locució adverbial
    1. A doll, a dojo, en gran abundància.
    2. En doina.
    3. A granel.

orri

òrria

òrria

orriaire

orriaire

orrienc
| orrienca

orrienc
| orrienca

orro-

orro-

orsa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">orsa</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser de orsar ‘navegar contra el vent’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    femení
  1. nàutica
    1. Acció d’orsar;
    2. l’efecte.
  2. construcció naval
    1. Peça gran de ferro que, en les embarcacions grans de pesca, és disposada al fons de la carena i millora l’estabilitat de l’embarcació.
    2. Peça metàl·lica o de fusta que és disposada a la quilla d’algunes embarcacions de vela per tal de millorar-ne l’estabilitat i facilitar-ne el govern.
    3. Tauló ovalat amb l’extremitat inferior més gruixuda que la superior que permet d’aguantar la deriva en deixar caure a l’aigua l’orsa de sotavent.
  3. dialectal marina, marítim Orsapop.
    1. anar a l’orsa nàutica Navegar, l’embarcació, amb el vent de proa i, en conseqüència, escorada.
    2. anar a l’orsa figuradament Anar malament una cosa.
    3. tocar d’orsa nàutica Tenir propensió, una embarcació, a orsar a causa de l’estiba o de la seva construcció.

orsa

orsada

orsada

orsai

orsai