Es mostren 88940 resultats

■ ortognatisme

■ ortognatisme

masculí antropologia Qualitat d’ortògnat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ortogneis

ortogneis

masculí invariable petrografia Gneis que acostuma a tenir textura uniforme, escatosa i granelluda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortogonal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortogonal</title>

Compareu: octogonal
Etimologia: del b. ll. orthogonalis, der. del b. ll. orthogonus, del gr. orthógōnos ‘que té angles rectes’
    adjectiu
  1. geometria Que forma angles rectes. Projecció ortogonal. Sistema de coordenades ortogonals.
  2. àlgebra
    1. En un espai vectorial que té definit un producte escalar, dit de dos vectors a i b el producte escalar dels quals és zero.
    2. En un espai vectorial, dit del subconjunt de vectors cadascun dels quals és ortogonal als altres vectors del subconjunt.
    3. En un espai vectorial, dit dels subconjunts A i B quan cada vector de A és ortogonal a tots els vectors de B.
    4. Dit de la matriu la transposada i la inversa de la qual coincideixen.
  3. anàlisi matemàtica En un espai de funcions que té definit un producte escalar, dit de les funcions f(x) i g(x) el producte escalar de les quals és zero.

■ ortogonal

adjectiu geometria Que forma angles rectes Projecció ortogonal Sistema de coordenades ortogonals àlgebra En un espai vectorial que té definit un producte escalar, dit de dos vectors a i b el producte escalar dels quals és zero En un espai vectorial, dit del subconjunt de vectors cadascun dels quals és ortogonal als altres vectors del subconjunt En un espai vectorial, dit dels subconjunts A i B quan cada vector de A és ortogonal a tots els vectors de B Dit de la matriu la transposada i la inversa de la qual coincideixen anàlisi matemàtica En un espai de funcions que té definit un producte…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortogonalitat

■ ortogonalitat

femení matemàtiques Qualitat d’ortogonal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ortogonalització


<title type="display">ortogonalització</title>

Partició sil·làbica: or_to_go_na_lit_za_ci_ó
femení àlgebra En un espai vectorial, de dimensió finita i dotat d’un producte intern, procés que permet de determinar una base ortogonal.

ortogonalització

femení àlgebra En un espai vectorial, de dimensió finita i dotat d’un producte intern, procés que permet de determinar una base ortogonal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortogonalment

■ ortogonalment

adverbi En angle recte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortografia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortografia</title>

Partició sil·làbica: or_to_gra_fi_a
Etimologia: de orto- i -grafia 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
  1. gramàtica
    1. Conjunt de normes d’escriptura d’una llengua.
    2. Branca de la gramàtica normativa que s’ocupa de la correcta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics.
  2. geometria i dibuix Tècnica de la geometria projectiva consistent a fer projeccions ortogonals en un pla vertical.

■ ortografia

femení gramàtica Conjunt de normes d’escriptura d’una llengua Branca de la gramàtica normativa que s’ocupa de la correcta escriptura de les paraules i dels altres signes gràfics geometria i dibuix Tècnica de la geometria projectiva consistent a fer projeccions ortogonals en un pla vertical
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortografiar

■ ortografiar

verb transitiu gramàtica Escriure segons les regles de l’ortografia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortogràfic
| ortogràfica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ortogràfic</title>

Etimologia: de ortografia
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a l’ortografia.
  2. signes ortogràfics Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.

■ ortogràfic
| ortogràfica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ortografia signes ortogràfics Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ortogràficament

■ ortogràficament

adverbi Tocant a l’ortografia Un escrit ortogràficament correcte
Traducció