Es mostren 88954 resultats

■ oscitant

■ oscitant

adjectiu medicina Que fa badallar patologia Dit de la malaltia que va acompanyada de badalls freqüents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oscoumbre
| oscoumbra

■ oscoumbre
| oscoumbra

adjectiu i masculí lingüística Oscoúmbric
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oscoúmbric
| oscoúmbrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oscoúmbric</title>

Partició sil·làbica: os_co_úm_bric
Etimologia: de oscoumbre
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oscoúmbric.
  2. masculí lingüística Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèl·lics i els dels marsos, dels eques i dels sabins.

■ oscoúmbric
| oscoúmbrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’oscoúmbric masculí lingüística Grup lingüístic indoeuropeu que comprèn la llengua dels antics umbres, la llengua osca dels samnites, els dialectes sabèllics i els dels marsos, dels eques i dels sabins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òscul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òscul</title>

Etimologia: del ll. oscŭlum ‘boqueta, òscul’, dimin. de os, oris ‘boca’, que adquirí també el sentit de ‘petó’ per la forma, petita, que pren la boca quan fa un petó
    masculí
    1. poèticament Petó.
    2. òscul de pau litúrgia Bes que es fan els celebrants i els fidels en el ritu de la pau.
  2. zoologia Obertura principal que comunica el medi extern amb la cavitat gastral en els porífers.

■ òscul

masculí poèticament Petó òscul de pau litúrgia Bes que es fan els celebrants i els fidels en el ritu de la pau zoologia Obertura principal que comunica el medi extern amb la cavitat gastral en els porífers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osculació

■ osculació

femení geometria Contacte d’una corba o una superfície amb una corba o una superfície osculadora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osculador
| osculadora [o osculatriu]

■ osculador
| osculadora [o osculatriu]

adjectiu geometria Dit de la corba o la superfície que, en un punt determinat, té el major contacte possible amb una altra corba o superfície
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osfi-

■ osfi-

Forma prefixada del mot grec osphýs , que significa ‘llom’ Ex osfiàlgia, osfiïtis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osfio-

■ osfio-

Forma prefixada del mot grec osphýs , que significa ‘llom’ Ex osfiomielitis
Gran Diccionari de la llengua catalana

osfradi

osfradi

masculí anatomia animal Òrgan sensitiu propi dels molluscs que hi ha a la cavitat pallial, associat als ctenidis
Gran Diccionari de la llengua catalana

Osm

Osm

símbol química física osmol