Es mostren 88954 resultats

■ ossós
| ossosa

■ ossós
| ossosa

adjectiu anatomia animal Ossi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ossut
| ossuda

■ ossut
| ossuda

adjectiu anatomia animal Que té els ossos grossos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osta</title>

Homòfon: hoste
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. obstare ‘oposar-se, retenir’ 1a font: s. XIV, Muntaner
femení marina, marítim Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-lo en les brandades.

■ osta

femení marina, marítim Cadascun dels caps que hom encapella al pic d’una aurica per subjectar-lo en les brandades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostada

ostada

femení nàutica Drissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostaga</title>

Etimologia: del cast. ostaga, íd., i aquest del fr. étague amb influx de osta; en fr. procedeix de l’escandinau ant. uptaug, comp. de upp ‘cap amunt’ i taug ‘cable’ 1a font: 1839, DLab.
femení nàutica Cap de gruix adequat que fa d’amant en les drisses d’algunes veles.

■ ostaga

femení nàutica Cap de gruix adequat que fa d’amant en les drisses d’algunes veles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostàlgia

■ ostàlgia

femení patologia Dolor en un os o als ossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostariofisis

ostariofisis

masculí plural ictiologia Cipriniformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostatge</title>

Homòfon: hostatge
Compareu: hoste
Etimologia: del b. ll. hospitatĭcum, der. de hospes, -ĭtis ‘hoste’, per referència a l’estatge que la persona havia de fer a casa del creditor 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí i femení dret internacional
  1. Persona donada o presa com a garantia de l’acompliment d’obligacions que deriven d’un tractat o de normes de guerra universalment reconegudes o àdhuc de la voluntat del vencedor.
  2. Persona que hom reté com a penyora amb una finalitat sovint política o, de vegades, de lucre.

■ ostatge

masculí i femení dret internacional Persona donada o presa com a garantia de l’acompliment d’obligacions que deriven d’un tractat o de normes de guerra universalment reconegudes o àdhuc de la voluntat del vencedor Persona que hom reté com a penyora amb una finalitat sovint política o, de vegades, de lucre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteàlgia

■ osteàlgia

femení patologia Dolor en un os
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteïctis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osteïctis</title>

Partició sil·làbica: os_te_ïc_tis
    masculí ictiologia
  1. plural Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats, amb peixos de teixit ossi, mandibulats, cos recobert per escates òssies, amb un pulmó, fecundació externa i importants per a l’alimentació humana.
  2. singular Cordat de la classe dels osteïctis.

■ osteïctis

masculí ictiologia plural Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats, amb peixos de teixit ossi, mandibulats, cos recobert per escates òssies, amb un pulmó, fecundació externa i importants per a l’alimentació humana singular Cordat de la classe dels osteïctis