Es mostren 88939 resultats

■ ostensiblement

■ ostensiblement

adverbi D’una manera ostensible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostensió

■ ostensió

femení Exhibició, acció d’ostentar o mostrar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostensiu
| ostensiva

■ ostensiu
| ostensiva

adjectiu Que ostenta o mostra quelcom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostensori

■ ostensori

masculí litúrgia i art Custòdia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentació

■ ostentació

femení Acció d’ostentar o mostrar especialment Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentador
| ostentadora

■ ostentador
| ostentadora

adjectiu Que ostenta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostentar</title>

Etimologia: del ll. ostentare, íd., freqüentatiu del ll. ostendĕre ‘mostrar’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Mostrar, especialment amb afectació o per vanitat. Li agrada ostentar: per això es passeja amb aquest cotxàs.
  2. Estar en possessió (d’un càrrec, un títol, etc.). Havia ostentat el càrrec de governador.

■ ostentar

verb transitiu Mostrar, especialment amb afectació o per vanitat Li agrada ostentar per això es passeja amb aquest cotxàs Estar en possessió d’un càrrec, un títol, etc Havia ostentat el càrrec de governador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentós
| ostentosa

■ ostentós
| ostentosa

adjectiu Caracteritzat per l’ostentació Amic de l’ostentació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentosament

■ ostentosament

adverbi Amb ostentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteo-

■ osteo-

Forma prefixada del mot grec ostéon , que significa ‘os’ Ex osteologia