Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ osteïna

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osteïna</title>

Partició sil·làbica: os_te_ï_na

femení anatomia animal Substància orgànica de l’os, aparentment semblant al col·lagen.

■ osteïna

femení anatomia animal Substància orgànica de l’os, aparentment semblant al collagen

■ osteïtis

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osteïtis</title>

Partició sil·làbica: os_te_ï_tis

femení patologia Afecció inflamatòria dels ossos.

■ osteïtis

femení patologia Afecció inflamatòria dels ossos

■ ostensibilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensibilitat</title>

Etimologia: de ostensible

femení Qualitat d’ostensible.

■ ostensibilitat

femení Qualitat d’ostensible

■ ostensible

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensible</title>

Etimologia: del b. ll. ostensibĭlis, íd., der. de ostendĕre, ostensum ‘mostrar’ 1a font: 1839, DLab.

adjectiu

Que es pot mostrar.
especialment Fet amb la intenció que hom se n’adoni, ben aparent.

■ ostensible

adjectiu Que es pot mostrar especialment Fet amb la intenció que hom se n’adoni, ben aparent

■ ostensiblement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensiblement</title>

Etimologia: de ostensible

adverbi D’una manera ostensible.

■ ostensiblement

adverbi D’una manera ostensible

■ ostensió

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensió</title>

Partició sil·làbica: os_ten_si_ó
Etimologia: del ll. ostensio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení Exhibició, acció d’ostentar o mostrar.

■ ostensió

femení Exhibició, acció d’ostentar o mostrar

■ ostensiu

| ostensiva

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensiu</title>

Partició sil·làbica: os_ten_siu
Etimologia: del ll. td. ostensivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu Que ostenta o mostra quelcom.

■ ostensiu

| ostensiva

adjectiu Que ostenta o mostra quelcom

■ ostensori

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostensori</title>

Etimologia: del b. ll. ostensorium, íd.

masculí litúrgia i art Custòdia.

■ ostensori

masculí litúrgia i art Custòdia

■ ostentació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostentació</title>

Partició sil·làbica: os_ten_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. ostentatio, -ōnis, íd. 1a font: 1560

femení

Acció d’ostentar o mostrar.
especialment Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat.

■ ostentació

femení Acció d’ostentar o mostrar especialment Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat

■ ostentador

| ostentadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostentador</title>

Etimologia: del ll. ostentator, -ōris, íd.

adjectiu Que ostenta.

■ ostentador

| ostentadora

adjectiu Que ostenta

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ osteïna

■ osteïtis

■ ostensibilitat

■ ostensible

■ ostensiblement

■ ostensió

■ ostensiu | ostensiva

■ ostensiu | ostensiva

■ ostensori

■ ostentació

■ ostentador | ostentadora

■ ostentador | ostentadora

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ostensiu

| ostensiva

■ ostensiu

| ostensiva

■ ostentador

| ostentadora

■ ostentador

| ostentadora

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia