Es mostren 88954 resultats

■ ostentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostentar</title>

Etimologia: del ll. ostentare, íd., freqüentatiu del ll. ostendĕre ‘mostrar’, der. de tendĕre ‘estendre’ 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Mostrar, especialment amb afectació o per vanitat. Li agrada ostentar: per això es passeja amb aquest cotxàs.
  2. Estar en possessió (d’un càrrec, un títol, etc.). Havia ostentat el càrrec de governador.

■ ostentar

verb transitiu Mostrar, especialment amb afectació o per vanitat Li agrada ostentar per això es passeja amb aquest cotxàs Estar en possessió d’un càrrec, un títol, etc Havia ostentat el càrrec de governador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentós
| ostentosa

■ ostentós
| ostentosa

adjectiu Caracteritzat per l’ostentació Amic de l’ostentació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostentosament

■ ostentosament

adverbi Amb ostentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteo-

■ osteo-

Forma prefixada del mot grec ostéon , que significa ‘os’ Ex osteologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteoartropatia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">osteoartropatia</title>

Partició sil·làbica: os_te_o_ar_tro_pa_ti_a
    femení patologia
  1. Malaltia de les articulacions i dels ossos que les formen.
  2. osteoartropatia barotraumàtica Osteoartropatia que afecta principalment els malucs i els muscles dels submarinistes sotmesos a brusques descompressions.
  3. osteoartropatia hipertrofiant Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits.

■ osteoartropatia

femení patologia Malaltia de les articulacions i dels ossos que les formen osteoartropatia barotraumàtica Osteoartropatia que afecta principalment els malucs i els muscles dels submarinistes sotmesos a brusques descompressions osteoartropatia hipertrofiant Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteoblast

■ osteoblast

masculí citologia Forma jove de cèllula òssia responsable de la formació i calcificació de la substància intercellular dels ossos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

osteoblastoma

osteoblastoma

masculí patologia Tumor ossi, de caràcter benigne
Gran Diccionari de la llengua catalana

osteocartilaginós
| osteocartilaginosa

osteocartilaginós
| osteocartilaginosa

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’os i al cartílag
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteocele

■ osteocele

femení patologia Tumor ossi del testicle o de l’escrot Hèrnia amb el sac de consistència cartilaginosa o òssia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ osteòcit

■ osteòcit

masculí citologia Forma madura de cèllula òssia, constitutiva del teixit ossi desenvolupat