Es mostren 88939 resultats

osteozou

osteozou

masculí zoologia Animal vertebrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostiac


<title type="display">ostiac</title>

Partició sil·làbica: os_ti_ac
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ostiacs.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria.
  3. masculí lingüística Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, parlada pels ostiacs.

ostiac

adjectiu Relatiu o pertanyent als ostiacs masculí i femení etnologia Individu d’un poble de raça sibírida que habita a Sibèria masculí lingüística Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti , parlada pels ostiacs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostiak

ostiak

adjectiu i masculí i femení Ostiac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostiari

■ ostiari

masculí litúrgia En l’Església llatina, clergue que havia rebut l’ostiariat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostiariat

■ ostiariat

masculí litúrgia Ofici d’aquell a qui corresponia de vetllar la porta en les funcions litúrgiques i que constituïa el primer dels quatre ordes menors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostíol

■ ostíol

masculí anatomia Petit orifici, boca d’un estoma o d’un conceptacle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

òstium


<title type="display">òstium</title>

Partició sil·làbica: òs_ti_um
masculí anatomia animal Orifici d’entrada d’un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fal·lopi i d’Eustaqui.

òstium

masculí anatomia animal Orifici d’entrada d’un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fallopi i d’Eustaqui
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostomàtids


<title type="display">ostomàtids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, amb el cap molt ficat a dins del tòrax, antenes curtes amb l’àpex gruixut, i de color negre lluent. Cal destacar-ne el corc gros del gra (Tenebrioides mauritanicus).
  2. singular Insecte de la família dels ostomàtids.

ostomàtids

masculí entomologia plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, amb el cap molt ficat a dins del tòrax, antenes curtes amb l’àpex gruixut, i de color negre lluent Cal destacar-ne el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus singular Insecte de la família dels ostomàtids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostra</title>

Etimologia: del port. ostra, ll. ŏstrea, i aquest, del gr. óstreon, íd., que donà l’ant. òstria i òstia per influx de hòstia, però substituït pel port. per evitar acudits irrespectuosos 1a font: 1803, DEst.
  1. femení zoologia Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids (Ostrea edulis), amb la conquilla bivalva, que s’adhereix a les roques i és molt apreciat en gastronomia. Cal destacar-ne l’ostra portuguesa (Gryphaea angulata), l’ostra vermella (Spondylus gaederopus), i l’ostra perlera, de la família dels ptèrids (Pteria margaritifera), criada al Japó per a l’obtenció de perles cultivades.
  2. ostres! interjecció popularment Eufemisme per hòstia.

■ ostra

femení zoologia Lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids Ostrea edulis , amb la conquilla bivalva, que s’adhereix a les roques i és molt apreciat en gastronomia Cal destacar-ne l’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , l’ ostra vermella Spondylus gaederopus , i l’ ostra perlera , de la família dels ptèrids Pteria margaritifera , criada al Japó per a l’obtenció de perles cultivades ostres interjecció popularment Eufemisme per hòstia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostrac-

ostrac-

Forma prefixada del mot grec óstrakon , que significa ‘conquilla’ Ex ostracisme