Es mostren 88939 resultats

■ ostraci
| ostràcia

■ ostraci
| ostràcia

adjectiu Que té la natura d’una ostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostracisme</title>

Etimologia: del gr. ostrakismós, íd., der. de óstrakon (v. òstracon)
    masculí
  1. història A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva.
  2. Allunyament forçat d’algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc.

■ ostracisme

masculí història A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva Allunyament forçat d’algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostracita

ostracita

femení paleontologia i zoologia Ostra fòssil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostraco-

ostraco-

Forma prefixada del mot grec óstrakon , que significa ‘conquilla’ Ex ostracoderms
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracoderms

■ ostracoderms

masculí plural ictiologia Ciclòstoms
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracodes

■ ostracodes

masculí zoologia plural Subclasse de crustacis, de closca bivalva que cobreix tot el cos, comprimit i sense segmentacions, de sexes separats i omnívors singular Crustaci de la subclasse dels ostracodes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òstracon


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òstracon</title>

Etimologia: del gr. óstrakon ‘conquilla; tros de terrissa’, i aquest, de óstreon ‘ostra’
    masculí arqueologia
  1. En l’antiguitat, tros de terrissa amb inscripcions.
  2. especialment Òstracon emprat a l’antiga Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme.

■ òstracon

masculí arqueologia En l’antiguitat, tros de terrissa amb inscripcions especialment Òstracon emprat a l’antiga Grècia per a inscriure el nom de la persona destinada a l’ostracisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostraire

■ ostraire

masculí i femení oficis manuals Ostrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostreï-

■ ostreï-

Forma prefixada del mot llatí ostrea , que significa ‘ostra’ Ex ostreïcultura
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostreïcultor
| ostreïcultora

■ ostreïcultor
| ostreïcultora

masculí i femení Persona que té vivers d’ostres i les cria industrialment
Traducció