Es mostren 88954 resultats

òstium


<title type="display">òstium</title>

Partició sil·làbica: òs_ti_um
masculí anatomia animal Orifici d’entrada d’un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fal·lopi i d’Eustaqui.

òstium

masculí anatomia animal Orifici d’entrada d’un conducte de certs òrgans, especialment de les trompes de Fallopi i d’Eustaqui
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostomàtids


<title type="display">ostomàtids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, amb el cap molt ficat a dins del tòrax, antenes curtes amb l’àpex gruixut, i de color negre lluent. Cal destacar-ne el corc gros del gra (Tenebrioides mauritanicus).
  2. singular Insecte de la família dels ostomàtids.

ostomàtids

masculí entomologia plural Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters, amb el cap molt ficat a dins del tòrax, antenes curtes amb l’àpex gruixut, i de color negre lluent Cal destacar-ne el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus singular Insecte de la família dels ostomàtids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostra</title>

Etimologia: del port. ostra, ll. ŏstrea, i aquest, del gr. óstreon, íd., que donà l’ant. òstria i òstia per influx de hòstia, però substituït pel port. per evitar acudits irrespectuosos 1a font: 1803, DEst.
  1. femení zoologia Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids (Ostrea edulis), amb la conquilla bivalva, que s’adhereix a les roques i és molt apreciat en gastronomia. Cal destacar-ne l’ostra portuguesa (Gryphaea angulata), l’ostra vermella (Spondylus gaederopus), i l’ostra perlera, de la família dels ptèrids (Pteria margaritifera), criada al Japó per a l’obtenció de perles cultivades.
  2. ostres! interjecció popularment Eufemisme per hòstia.

■ ostra

femení zoologia Lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids Ostrea edulis , amb la conquilla bivalva, que s’adhereix a les roques i és molt apreciat en gastronomia Cal destacar-ne l’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , l’ ostra vermella Spondylus gaederopus , i l’ ostra perlera , de la família dels ptèrids Pteria margaritifera , criada al Japó per a l’obtenció de perles cultivades ostres interjecció popularment Eufemisme per hòstia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostrac-

ostrac-

Forma prefixada del mot grec óstrakon , que significa ‘conquilla’ Ex ostracisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostraci
| ostràcia

■ ostraci
| ostràcia

adjectiu Que té la natura d’una ostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ostracisme</title>

Etimologia: del gr. ostrakismós, íd., der. de óstrakon (v. òstracon)
    masculí
  1. història A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva.
  2. Allunyament forçat d’algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc.

■ ostracisme

masculí història A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva Allunyament forçat d’algú, ocasionat per un trastorn polític, per haver caigut en desgràcia, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostracita

ostracita

femení paleontologia i zoologia Ostra fòssil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ostraco-

ostraco-

Forma prefixada del mot grec óstrakon , que significa ‘conquilla’ Ex ostracoderms
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracoderms

■ ostracoderms

masculí plural ictiologia Ciclòstoms
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ostracodes

■ ostracodes

masculí zoologia plural Subclasse de crustacis, de closca bivalva que cobreix tot el cos, comprimit i sense segmentacions, de sexes separats i omnívors singular Crustaci de la subclasse dels ostracodes
Traducció