Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ òvul

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òvul</title>

Homòfon: òbol
Etimologia: del ll. científic ovŭlum, dimin. de ovum ‘ou’

masculí

1. biologia Gàmeta femení elaborat per l’ovari que, després d’haver madurat i d’haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme.
2. farmàcia, indústria farmacèutica Preparat farmacèutic en forma d’ou, d’aplicació vaginal.
botànica
1. Oosfera.
2. Ovocèl·lula.
3. impròpiament Primordi seminal.
arquitectura
1. Quart bossell.
2. Adorn en forma de mig ou amb una punta de sageta a cada costat, que ornamenta el quart bossell i que es troba en el capitell i l’entaulament de l’ordre jònic.

■ òvul

masculí biologia Gàmeta femení elaborat per l’ovari que, després d’haver madurat i d’haver estat fecundat, és capaç de desenvolupar un nou organisme farmàcia, indústria farmacèutica Preparat farmacèutic en forma d’ou, d’aplicació vaginal botànica Oosfera Ovocèllula impròpiament Primordi seminal arquitectura Quart bossell Adorn en forma de mig ou amb una punta de sageta a cada costat, que ornamenta el quart bossell i que es troba en el capitell i l’entaulament de l’ordre jònic

■ ovulació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovulació</title>

Partició sil·làbica: o_vu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. científic ovulatio, -ōnis, íd.

femení fisiologia Emissió d’un òvul madur per l’ovari, que, després d’ésser rebut pel pavelló de la trompa, esdevé apte per a ésser fecundat.

■ ovulació

femení fisiologia Emissió d’un òvul madur per l’ovari, que, després d’ésser rebut pel pavelló de la trompa, esdevé apte per a ésser fecundat

■ ovular¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: uvular
Etimologia: de òvul

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent als òvuls.

Vegeu també:
ovular²

■ ovular¹

adjectiu fisiologia animal Relatiu o pertanyent als òvuls Vegeu també ovular 2

■ ovular²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. científic ovulare, íd.

verb intransitiu fisiologia Tenir l’ovulació.

Vegeu també:
ovular¹

■ ovular²

verb intransitiu fisiologia Tenir l’ovulació Vegeu també ovular 1

ovulatori

| ovulatòria

<title type="display">ovulatori</title>

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a l’ovulació.

ovulatori

| ovulatòria

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a l’ovulació

■ ovuli-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovuli-</title>

Forma prefixada del mot del llatí científic ovŭlum, diminutiu del mot llatí ovum, que significa ‘ou’. Ex.: ovulífer.

■ ovuli-

Forma prefixada del mot del llatí científic ovŭlum , diminutiu del mot llatí ovum , que significa ‘ou’ Ex ovulífer

■ ovulífer

| ovulífera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovulífer</title>

Etimologia: de ovuli- i -fer

adjectiu fisiologia Que porta o transporta òvuls.

■ ovulífer

| ovulífera

adjectiu fisiologia Que porta o transporta òvuls

ovuligen

| ovulígena

<title type="display">ovuligen</title>

Etimologia: de ovuli- i -gen

adjectiu fisiologia Que produeix òvuls.

ovuligen

| ovulígena

adjectiu fisiologia Que produeix òvuls

■ ovulíger

| ovulígera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ovulíger</title>

Etimologia: de ovuli- i -ger

adjectiu fisiologia Ovulífer.

■ ovulíger

| ovulígera

adjectiu fisiologia Ovulífer

■ ox-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ox-</title>

química orgànica i química inorgànica Prefix emprat per a indicar la presència d’un grup ═O en un compost. Ex.: oxazole.

■ ox-

química orgànica i química inorgànica Prefix emprat per a indicar la presència d’un grup ═O en un compost Ex oxazole