Es mostren 88939 resultats

oxiàcid

oxiàcid

oxibiont


<title type="display">oxibiont</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_xi_bi_ont
Body
adjectiu ecologia Dit de l’organisme aquàtic que condiciona el seu desenvolupament al fet de disposar d’una concentració normal d’oxigen dissolt en l’aigua.

oxibiont

oxibiosi

oxibiosi

oxicefàlia

oxicefàlia

oxicloració


<title type="display">oxicloració</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_xi_clo_ra_ci_ó
Body
femení química orgànica Variant de la cloració per substitució en la qual el subproducte de la reacció, clorur d’hidrogen, és oxidat catalíticament a clor mitjançant oxigen.

oxicloració

òxid


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òxid</title>

Accessory
Etimologia: del fr. oxyde, íd., der. savi del gr. oxýs ‘àcid’, format a partir de oxygène ‘oxigen’ amb la terminació de acide ‘àcid’ 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí química inorgànica
  1. Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor. També reben aquest nom alguns epòxids simples, formes oxidades del nitril i les amines i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura.
  2. Nom de l’anió O2-.
  3. Rovell.

òxid

oxidabilitat

oxidabilitat

oxidable

oxidable

oxidació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxidació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_xi_da_ci_ó
Etimologia: de oxidar
Body
    femení
    1. Acció d’oxidar o d’oxidar-se;
    2. l’efecte.
  1. química Terme aplicat actualment a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació.
  2. metal·lúrgia Formació d’òxid o rovell en la superfície del ferro o d’un altre metall, per l’acció de l’aire humit o per corrosió.
  3. nombre d’oxidació química Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
  4. oxidació anòdica electroquímica Oxidació que es produeix a l’ànode durant els processos d’electròlisi, deguda a la captació d’electrons per part d’aquest.
  5. oxidació autocatalítica química Oxidació d’una substància, generalment un líquid, a temperatura ordinària, per l’oxigen de l’aire. També és anomenada autooxidació.
  6. oxidació directa metal·lúrgia Formació d’òxids o d’altres composts sobre la superfície dels metalls per reacció amb gasos secs, a altes temperatures.
  7. oxidació reducció química Oxidoreducció.

oxidació

oxidant

oxidant