Es mostren 88940 resultats

■ oxidant

■ oxidant

química adjectiu Que oxida o pot oxidar masculí En una reacció d’oxidoreducció, l’espècie que guanya electrons, reduint-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxidar

■ oxidar

verb transitiu química Portar a terme una oxidació Combinar una substància amb oxigen Llevar hidrogen a un compost per acció de l’oxigen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxidasa

■ oxidasa

femení bioquímica Enzim que té la propietat de fixar l’oxigen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxidatiu
| oxidativa

■ oxidatiu
| oxidativa

adjectiu biologia Capaç de produir oxidacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxidoreducció

■ oxidoreducció

femení química Terme emprat per a designar genèricament els processos químics en els quals existeix transferència d'electrons entre els reactius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxidoreductasa

■ oxidoreductasa

femení bioquímica Nom genèric dels enzims que catalitzen les reaccions d’oxidoreducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxídul

■ oxídul

masculí química inorgànica Òxid que presenta un grau baix d’oxidació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxigen</title>

Etimologia: del fr. oxygène, gr. oxýs ‘àcid’ i génos ‘naixement’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. [símbol O] química inorgànica Element no-metàl·lic de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
  2. cicle de l’oxigen bioquímica Conjunt de processos de les cèl·lules fotosintètiques i de les heteròtrofes que comporta una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes.
  3. fluorur d’oxigen [OF2] química inorgànica Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic.
  4. transport de l’oxigen bioquímica Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits.

■ oxigen

masculí símbol O química inorgànica Element no-metàllic de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre cicle de l’oxigen bioquímica Conjunt de processos de les cèllules fotosintètiques i de les heteròtrofes que comporta una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes fluorur d’oxigen OF 2 química inorgànica Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic transport de l’oxigen bioquímica Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigenació

■ oxigenació

femení química Acció d’oxigenar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigenador

■ oxigenador

masculí medicina Aparell per a mantenir l’oxigen de la sang durant la circulació extracorpòria