Es mostren 88954 resultats

■ oxhídric
| oxhídrica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxhídric</title>

    adjectiu química inorgànica
  1. Relatiu o pertanyent a la mescla o combinació de l’oxigen i l’hidrogen.
  2. gas oxhídric Mescla d’oxigen i hidrogen que s’encén amb gran facilitat i es combina explosivament, amb formació d’aigua i gran despreniment de calor.

■ oxhídric
| oxhídrica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent a la mescla o combinació de l’oxigen i l’hidrogen gas oxhídric Mescla d’oxigen i hidrogen que s’encén amb gran facilitat i es combina explosivament, amb formació d’aigua i gran despreniment de calor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxhidril

oxhidril

masculí obsolet química inorgànica Hidroxil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxi-


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxi-</title>

  1. química orgànica
    1. Prefix que indica la presència del radical —O— en un compost.
    2. Prefix no sistemàtic que, anteposat al nom d’un compost, indica una forma oxidada d’aquest.
  2. química inorgànica Prefix emprat per a indicar la presència en un compost de l’anió O2- juntament amb d’altres.

■ oxi-

química orgànica Prefix que indica la presència del radical —O— en un compost Prefix no sistemàtic que, anteposat al nom d’un compost, indica una forma oxidada d’aquest química inorgànica Prefix emprat per a indicar la presència en un compost de l’anió O 2 - juntament amb d’altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxiacetilènic
| oxiacetilènica

■ oxiacetilènic
| oxiacetilènica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a la mescla o combinació de l’acetilè i l’oxigen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxiàcid

■ oxiàcid

masculí química inorgànica Oxoàcid
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxibiont


<title type="display">oxibiont</title>

Partició sil·làbica: o_xi_bi_ont
adjectiu ecologia Dit de l’organisme aquàtic que condiciona el seu desenvolupament al fet de disposar d’una concentració normal d’oxigen dissolt en l’aigua.

oxibiont

adjectiu ecologia Dit de l’organisme aquàtic que condiciona el seu desenvolupament al fet de disposar d’una concentració normal d’oxigen dissolt en l’aigua
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxibiosi

oxibiosi

femení ecologia Vida en una atmosfera que conté oxigen
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxicefàlia

oxicefàlia

femení patologia Acrocefàlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxicloració


<title type="display">oxicloració</title>

Partició sil·làbica: o_xi_clo_ra_ci_ó
femení química orgànica Variant de la cloració per substitució en la qual el subproducte de la reacció, clorur d’hidrogen, és oxidat catalíticament a clor mitjançant oxigen.

oxicloració

femení química orgànica Variant de la cloració per substitució en la qual el subproducte de la reacció, clorur d’hidrogen, és oxidat catalíticament a clor mitjançant oxigen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ òxid


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">òxid</title>

Etimologia: del fr. oxyde, íd., der. savi del gr. oxýs ‘àcid’, format a partir de oxygène ‘oxigen’ amb la terminació de acide ‘àcid’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí química inorgànica
  1. Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor. També reben aquest nom alguns epòxids simples, formes oxidades del nitril i les amines i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura.
  2. Nom de l’anió O2-.
  3. Rovell.

■ òxid

masculí química inorgànica Combinació de l’oxigen amb qualsevol element, excepte el fluor També reben aquest nom alguns epòxids simples, formes oxidades del nitril i les amines i algunes substàncies que contenen oxigen en llur estructura Nom de l’anió O 2 - Rovell
Informació complementària
Traducció