Es mostren 88940 resultats

■ oxigenar

■ oxigenar

verb transitiu química Impregnar d’oxigen, tractar amb oxigen pronominal colloquialment Airejar-se, respirar aire pur Ens agrada anar a la muntanya per oxigenar-nos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxigenasa


<title type="display">oxigenasa</title>

femení bioquímica Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte.

oxigenasa

femení bioquímica Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxigenat
| oxigenada


<title type="display">oxigenat</title>

Etimologia: de oxigenar
    adjectiu química
  1. Dit de la substància que conté oxigen en la seva estructura.
  2. Que ha estat sotmès a un procés d’oxigenació.

oxigenat
| oxigenada

adjectiu química Dit de la substància que conté oxigen en la seva estructura Que ha estat sotmès a un procés d’oxigenació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxihemoglobina

■ oxihemoglobina

femení bioquímica Derivat làbil de l’hemoglobina, que es forma reversiblement en la sang per substitució d’una molècula d’aigua, unida a l’àtom de ferro, per oxigen molecular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxima

■ oxima

femení química orgànica Cadascun dels composts orgànics que contenen el grup C═N—OH
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oximel

■ oximel

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Preparat galènic, d’ús extern, compost d’àcid acètic diluït o vinagre i mel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oximinació


<title type="display">oximinació</title>

Partició sil·làbica: o_xi_mi_na_ci_ó
femení química orgànica Reacció dels grups metilè o metil veïns d’un carbonil de cetona amb l’àcid nitrós, produït in situ mitjançant la hidròlisi àcida d’un nitrit d’alquil, per a formar α-oximinocetones.

oximinació

femení química orgànica Reacció dels grups metilè o metil veïns d’un carbonil de cetona amb l’àcid nitrós, produït in situ mitjançant la hidròlisi àcida d’un nitrit d’alquil, per a formar α-oximinocetones
Gran Diccionari de la llengua catalana

oximino-

oximino-

química orgànica Prefix que indica la substitució de —CH 2 — per >C═N—OH en l’estructura d’un compost
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxímoron


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxímoron</title>

Etimologia: del gr. oxýmōron, íd., i aquest, de oxýs ‘agut’ i mōrós ‘obtús’
masculí retòrica Figura retòrica que consisteix a unir en una mateixa expressió mots o unitats sintàctiques de sentit contrari. Ex.: docta ignorància, silenci sonor, lúcida bogeria.

■ oxímoron

masculí retòrica Figura retòrica que consisteix a unir en una mateixa expressió mots o unitats sintàctiques de sentit contrari Ex docta ignorància, silenci sonor, lúcida bogeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxina

■ oxina

femení química orgànica i química analítica Sòlid cristallí, sensible a la llum, que hom obté per fusió alcalina de l’àcid 8-quinoleinsulfònic