Es mostren 88954 resultats

■ oxigen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oxigen</title>

Etimologia: del fr. oxygène, gr. oxýs ‘àcid’ i génos ‘naixement’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. [símbol O] química inorgànica Element no-metàl·lic de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
  2. cicle de l’oxigen bioquímica Conjunt de processos de les cèl·lules fotosintètiques i de les heteròtrofes que comporta una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes.
  3. fluorur d’oxigen [OF2] química inorgànica Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic.
  4. transport de l’oxigen bioquímica Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits.

■ oxigen

masculí símbol O química inorgànica Element no-metàllic de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre cicle de l’oxigen bioquímica Conjunt de processos de les cèllules fotosintètiques i de les heteròtrofes que comporta una producció d’oxigen en aquelles i el seu consum en aquestes fluorur d’oxigen OF 2 química inorgànica Gas groguenc tòxic obtingut fent passar un corrent de fluor pel si d’una dissolució aquosa d’hidròxid sòdic transport de l’oxigen bioquímica Funció principal de l’hemoglobina continguda en els eritròcits de la sang, des dels pulmons als teixits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigenació

■ oxigenació

femení química Acció d’oxigenar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigenador

■ oxigenador

masculí medicina Aparell per a mantenir l’oxigen de la sang durant la circulació extracorpòria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxigenar

■ oxigenar

verb transitiu química Impregnar d’oxigen, tractar amb oxigen pronominal colloquialment Airejar-se, respirar aire pur Ens agrada anar a la muntanya per oxigenar-nos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxigenasa


<title type="display">oxigenasa</title>

femení bioquímica Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte.

oxigenasa

femení bioquímica Enzim de transport electrònic capaç d’utilitzar l’oxigen molecular per a oxidar molècules orgàniques específiques i inserir ambdós àtoms d’oxigen en el producte
Gran Diccionari de la llengua catalana

oxigenat
| oxigenada


<title type="display">oxigenat</title>

Etimologia: de oxigenar
    adjectiu química
  1. Dit de la substància que conté oxigen en la seva estructura.
  2. Que ha estat sotmès a un procés d’oxigenació.

oxigenat
| oxigenada

adjectiu química Dit de la substància que conté oxigen en la seva estructura Que ha estat sotmès a un procés d’oxigenació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxihemoglobina

■ oxihemoglobina

femení bioquímica Derivat làbil de l’hemoglobina, que es forma reversiblement en la sang per substitució d’una molècula d’aigua, unida a l’àtom de ferro, per oxigen molecular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oxima

■ oxima

femení química orgànica Cadascun dels composts orgànics que contenen el grup C═N—OH
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ oximel

■ oximel

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Preparat galènic, d’ús extern, compost d’àcid acètic diluït o vinagre i mel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

oximinació


<title type="display">oximinació</title>

Partició sil·làbica: o_xi_mi_na_ci_ó
femení química orgànica Reacció dels grups metilè o metil veïns d’un carbonil de cetona amb l’àcid nitrós, produït in situ mitjançant la hidròlisi àcida d’un nitrit d’alquil, per a formar α-oximinocetones.

oximinació

femení química orgànica Reacció dels grups metilè o metil veïns d’un carbonil de cetona amb l’àcid nitrós, produït in situ mitjançant la hidròlisi àcida d’un nitrit d’alquil, per a formar α-oximinocetones