Es mostren 88940 resultats

oxonia-

oxonia-

química orgànica Prefix numèric emprat per a indicar la presència d’un oxigen catiònic en l’estructura d’un heterocicle
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozalid


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ozalid</title>

Etimologia: nom comercial, anagrama de diazol
    masculí arts gràfiques
  1. Prova d’un positiu (fotolit) per a òfset obtinguda sobre paper ozalid i pel procediment de la diazocòpia.
  2. paper ozalid Paper recobert per una de les seves cares amb una emulsió a base de sals de diazoni molt sensibles a la llum ultraviolada, que hom utilitza per a obtenir còpies d’originals translúcids.

■ ozalid

masculí arts gràfiques Prova d’un positiu fotolit per a òfset obtinguda sobre paper ozalid i pel procediment de la diazocòpia paper ozalid Paper recobert per una de les seves cares amb una emulsió a base de sals de diazoni molt sensibles a la llum ultraviolada, que hom utilitza per a obtenir còpies d’originals translúcids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozena

■ ozena

femení patologia Afecció de les fosses nasals caracteritzada per crostes i supuració fètida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ozó</title>

Etimologia: de l’al. Ozon, nom creat pel químic alemany Christian Schönbein (1799-1868), que el descobrí el 1840, format amb el participi pres. neutre del gr. ózō ‘fer olor’, ‘que fa olor’, a causa de la seva olor penetrant
    masculí
  1. química inorgànica Forma al·lotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O3.
  2. capa d’ozó meteorologia Ozonosfera.

■ ozó

masculí química inorgànica Forma allotròpica de l’oxigen corresponent a la fórmula O 3 capa d’ozó meteorologia Ozonosfera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozocerita

■ ozocerita

femení mineralogia Cera mineral fòssil, formada per una mescla d’hidrocarburs sòlids de la sèrie del metà i d’un pes molecular elevat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozònid

■ ozònid

masculí química orgànica Nom que hom dona als 1,2,4-trioxolans obtinguts com a intermedis en l’ozonòlisi d’olefines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozonització

■ ozonització

femení química Acció d’ozonitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozonitzador
| ozonitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ozonitzador</title>

Etimologia: de ozonitzar
    adjectiu química
  1. Que ozonitza.
  2. aparell ozonitzador (o simplement ozonitzador) Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.

■ ozonitzador
| ozonitzadora

adjectiu química Que ozonitza aparell ozonitzador o simplement ozonitzador Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozonitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ozonitzar</title>

Etimologia: de ozó
    verb transitiu
  1. química
    1. Convertir l’oxigen en ozó.
    2. Convertir parcialment en ozó l’oxigen de l’aire.
  2. higiene Posar en contacte l’ozó amb les matèries que hom vol esterilitzar, desodorar o blanquejar, o bé els aliments per a incrementar-ne el contingut de vitamina D.

■ ozonitzar

verb transitiu química Convertir l’oxigen en ozó Convertir parcialment en ozó l’oxigen de l’aire higiene Posar en contacte l’ozó amb les matèries que hom vol esterilitzar, desodorar o blanquejar, o bé els aliments per a incrementar-ne el contingut de vitamina D
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ozono-

■ ozono-

Forma prefixada del mot ozó Ex ozonòmetre, ozonosfera