Es mostren 88954 resultats

■ pàdoc

■ pàdoc

masculí esports En els esports de motor, zona del circuit on es concentren els vehicles de transport dels participants i els serveis d’assistència tècnica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padral

■ padral

masculí A Andorra, registre d’animals de renda que es crien a les explotacions agràries
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padrastre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padrastre</title>

Etimologia: del ll. vg. patraster, íd., que segons el cat. ant. i la pronúncia actual més generalitzada hauria de ser padastre, per dissimilació normal 1a font: 1575, DPou.
    masculí
  1. Marit d'algú respecte als fills que aquest té d'un matrimoni anterior.
  2. Repeló.

■ padrastre

masculí Marit d'algú respecte als fills que aquest té d'un matrimoni anterior Repeló
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padrí
| padrina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padrí</title>

Etimologia: del ll. vg. *patrīnus, íd., der. de pater, -tris ‘pare’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. catolicisme Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares.
    2. per analogia La campana fou batejada amb el nom d’Eulàlia: foren padrins el comte i la comtessa.
  2. Persona que assisteix una altra que rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l’ordenació, una religiosa que professa, etc.
  3. Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau acadèmic, etc.
  4. Persona que protegeix algú en les seves pretensions, plans, propòsits, etc. Anirà lluny, en els seus afers: té un bon padrí.
  5. col·loquialment
    1. Vell.
    2. Avi.
  6. fer veure la padrina (a algú) figuradament i col·loquialment Causar-li un dolor fort.

■ padrí
| padrina

masculí i femení catolicisme Persona que presenta l’infant a les fonts baptismals i contreu l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares per analogia La campana fou batejada amb el nom d’Eulàlia foren padrins el comte i la comtessa Persona que assisteix una altra que rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l’ordenació, una religiosa que professa, etc Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau acadèmic, etc Persona que protegeix algú en les seves pretensions, plans, propòsits, etc Anirà lluny, en els seus afers té un bon padrí colloquialment Vell…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padrinatge

■ padrinatge

masculí Qualitat de padrí o de padrina El fet d’ésser padrí o padrina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padrinejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padrinejar</title>

Etimologia: de padrí
    verb
  1. transitiu
    1. Fer de padrí, apadrinar. El va padrinejar el seu oncle matern.
    2. figuradament Patrocinar.
  2. intransitiu Anomenar molt el padrí o la padrina, anar-li molt al darrere, estar-li molt afeccionat. La nena tot el dia padrineja.

■ padrinejar

verb transitiu Fer de padrí, apadrinar El va padrinejar el seu oncle matern figuradament Patrocinar intransitiu Anomenar molt el padrí o la padrina, anar-li molt al darrere, estar-li molt afeccionat La nena tot el dia padrineja
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ padró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">padró</title>

Homòfon: pedró
Etimologia: del ll. patronus, íd. ‘defensor, protector’ 1a font: 1272, CTort.
    masculí
  1. dret administratiu Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada.
  2. història
    1. Senyor d’un serf.
    2. especialment Darrer senyor d’un esclau emancipat.
  3. padró de mas història del dret català A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.

■ padró

masculí dret administratiu Llista pública i autoritzada on es relacionen tots els habitants d’un terme municipal en una data determinada història Senyor d’un serf especialment Darrer senyor d’un esclau emancipat padró de mas història del dret català A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paduà
| paduana

paduà
| paduana

adjectiu i masculí i femení De Pàdua ciutat i província d’Itàlia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paduc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paduc</title>

    masculí botànica
  1. Gènere d’arbres caducifolis de la família de les papilionàcies (Pterocarpus sp), de fulles pinnades, flors grogues oloroses i fruit arrodonit i alat, que forneixen una fusta perdurable i un suc astringent emprat en adoberia, entre els quals cal destacar l’amboina (P. indicus).
  2. fusteria Fusta del paduc, dura i pesant, emprada en ebenisteria.

■ paduc

masculí botànica Gènere d’arbres caducifolis de la família de les papilionàcies Pterocarpus sp , de fulles pinnades, flors grogues oloroses i fruit arrodonit i alat, que forneixen una fusta perdurable i un suc astringent emprat en adoberia, entre els quals cal destacar l’amboina P indicus fusteria Fusta del paduc, dura i pesant, emprada en ebenisteria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paella</title>

Partició sil·làbica: pa_e_lla
Etimologia: de l’ant. i dial. padella, ll. patĕlla ‘plata; paella’, per influx del fr. ant. paële, íd.; patella és dimin. de paena/patĭna ‘plata’, relacionat, si més no per l’etimologia popular, amb patēre ‘estar obert; estendre’s’ 1a font: 1254
    femení
    1. Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes.
    2. gastronomia Plat d’arròs sec amb carn, peix, marisc, llegums, hortalisses i condiments, típic del País Valencià.
    3. per analogia Orinal pla.
    4. tenir la paella pel mànec figuradament Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer.
  2. botànica Pipa.
  3. cançó de la paella Himne revolucionari, conegut també generalment amb el nom de Xirivit, que cantaven els revoltats de la Jamància.

■ paella

femení Estri de cuina, de metall, en forma de vas rodó ample i de poca altura, amb un mànec llarg o amb dues nanses petites, que serveix per a fregir i coure viandes gastronomia Plat d’arròs sec amb carn, peix, marisc, llegums, hortalisses i condiments, típic del País Valencià per analogia Orinal pla tenir la paella pel mànec figuradament Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer botànica Pipa cançó de la paella Himne revolucionari, conegut també generalment amb el nom de Xirivit , que cantaven els revoltats de la Jamància
Traducció