Es mostren 88940 resultats

■ paer
| paera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paer</title>

Partició sil·làbica: pa_er
Etimologia: der. del ll. pax, pacis ‘pau’ 1a font: 1272, CTort.
  1. masculí i femení dialectal
    1. Regidor, edil.
    2. paer en cap dret administratiu Alcalde.
  2. masculí història Als municipis de la regió de Lleida, nom donat als magistrats que en detenien les facultats rectores i executives.
  3. masculí història Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec.
  4. masculí història A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre públic.

■ paer
| paera

masculí i femení dialectal Regidor, edil paer en cap dret administratiu Alcalde masculí història Als municipis de la regió de Lleida, nom donat als magistrats que en detenien les facultats rectores i executives masculí història Cadascun dels quatre prohoms als quals Jaume I de Catalunya-Aragó confià l’administració comunal barcelonina, autoritzant-los a prendre consellers que els assessoressin en llur càrrec masculí història A Tortosa, des del 1276 fins a la Nova Planta, jutge representant de la ciutat que assistia amb caràcter assessor i executiu el veguer per a assegurar la pau i l’ordre…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paeria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paeria</title>

Partició sil·làbica: pa_e_ri_a
Etimologia: de paer 1a font: 1340
    femení
  1. Del segle XIII al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans els caps de l’administració dels quals eren anomenats paers.
  2. Temps, normalment un any, durant el qual exercien llur càrrec els paers.
  3. A Tortosa, òrgan assessor i executiu, de caràcter judicial, i representant de la ciutat.
  4. Casa on es reunien els paers.

■ paeria

femení Del segle XIII al XVIII, òrgan executiu d’aquells municipis catalans els caps de l’administració dels quals eren anomenats paers Temps, normalment un any, durant el qual exercien llur càrrec els paers A Tortosa, òrgan assessor i executiu, de caràcter judicial, i representant de la ciutat Casa on es reunien els paers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paf

■ paf

masculí Onomatopeia amb què hom expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pafart
| pafarta

■ pafart
| pafarta

adjectiu Golut, molt menjador, fartaner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pàg.

pàg.

abreviatura pàgina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pagà
| pagana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pagà</title>

Homòfon: pagar, pegar
Etimologia: del ll. paganus ‘pagès’, der. de pagus ‘indret rural’; significà ‘gentil’ per la resistència dels pagesos a convertir-se o per ser estranys a la comunitat cristiana establerta a ciutat 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al paganisme.
  2. adjectiu i masculí i femení religió Dit del qui adora altres déus, per oposició als fidels de les tres religions monoteistes: cristianisme, judaisme i islam.

■ pagà
| pagana

adjectiu Relatiu o pertanyent al paganisme adjectiu i masculí i femení religió Dit del qui adora altres déus, per oposició als fidels de les tres religions monoteistes cristianisme, judaisme i islam
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paga</title>

Etimologia: de pagar 1a font: 1230
    femení
    1. Acció de pagar, especialment els salaris.
    2. Salari.
  2. figuradament
    1. Fes el bé i tard o d’hora en rebràs la paga.
    2. fer paga d’una cosa Pagar-se’n, tenir-la en molt, fer-ne cas, comptar-hi, refiar-se’n.
    3. no fer paga d’una cosa No poder-se’n refiar, no poder-hi comptar.
    1. Acompte, quantitat que és una fracció de l’import total d’una cosa, i que se satisfà periòdicament fins a la liquidació del compte.
    2. paga i senyal Quantitat, fracció del preu total, lliurada a compte, abans de fer ferm un contracte de compravenda, arres.

■ paga

femení Acció de pagar, especialment els salaris Salari figuradament Fes el bé i tard o d’hora en rebràs la paga fer paga d’una cosa Pagar-se’n, tenir-la en molt, fer-ne cas, comptar-hi, refiar-se’n no fer paga d’una cosa No poder-se’n refiar, no poder-hi comptar Acompte, quantitat que és una fracció de l’import total d’una cosa, i que se satisfà periòdicament fins a la liquidació del compte paga i senyal Quantitat, fracció del preu total, lliurada a compte, abans de fer ferm un contracte de compravenda, arres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pagable

■ pagable

adjectiu Que pot ésser pagat Que ha d’ésser pagat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pagador1
| pagadora

■ pagador1
| pagadora

adjectiu i masculí i femení Que paga Encarregat de fer els pagaments Vegeu també pagador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pagador2
| pagadora

■ pagador2
| pagadora

adjectiu Pagable Vegeu també pagador 1
Traducció